Ve2tigïumCops d'Ull, Col·lectiu d'art plural, presenta "Ve2tigïum", una reflexió sobre la idea de la permanència, de la memòria i d'un temps que, al seu pas, ho canvia tot i ens deixa únicament ombres que demanen ser interpretades, que es pot visitar a Can Manyé del 8 al 24 de maig. És el segon treball que el col·lectiu exposa a l'espai d'art i creació d'Alella, després de la primera proposta presentada el gener de 2014 per Norberto Sayegh, Pepe Jiménez Espejo i Gabriela Rosada. En aquesta segona visita a l'espai alellenc, les obres dels tres artistes incorporen les aportacions d'Albert Giralt (Duarja). L'exposició s'inaugura divendres 8 de maig a les 20h i s'han programat dues visites comentades que es faran els diumenges 17 i 24 de maig a les 12h.

Norberto Sayegh: Presenta la sèrie "Cada dia una història", que per als que coneixen la seva obra aquests treballs els poden semblar estranys o fora del seu estil habitual; però Norberto, més que amb estils treballa amb idees i aquestes de vegades requereixen diferents tractaments i tècniques per mostrar-se. Per a ell, pertànyer a un col·lectiu obliga, en el millor sentit de la paraula, a transitar per camins inèdits. La sèrie que presenta és una reflexió sobre el temps i l'aparent contradicció del seu sentit circular i, alhora, lineal i únic; jugant amb la idea que les fotografies aparentment ens donen una imatge fidel d'un moment, quan en realitat són vestigis misteriosos d'instants que es neguen a desaparèixer del tot.

Gabriela Rosado: Confirma les directrius que la van dur a treballar a "Vestigïum 1", mantenint el tema del pas del temps i la seva empremta, donant-li un especial èmfasi a la idea que només podem percebre les coses amb el filtre de la nostra personalitat, de les nostres vivències i estats d'ànim variables; assenyalant que les referències canvien afortunadament perquè no estem inalterables, sinó en continu avanç, immersos en un aprenentatge vital i plàstic. La seva obra recent s'alimenta d'aquest impuls de renovació i permanència.

Albert Giralt (Duarja): L'interessa especialment mostrar com les experiències, essències i sentiments es van assentant en els rostres, es fixen en les mirades i determinen la singularitat d'un gest. En la seva obra trobem múltiples marques, indicis i pistes que ens parlen el·lípticament de la totalitat d'una vida. Duarja utilitza múltiples veladures, no com un recurs estrictament estètic, sinó com una resposta a la necessitat ineludible de suggerir una història i de concentrar en una única i poètica imatge tots els elements imprescindibles per a comprendre-la, o millor, intuir-la.

Pepe Jiménez Espejo: Utilitza com a material de creació records i memòries alienes, afegint estrats, distorsions i espais propis. La lectura de l'obra "Los enamoramientos" de Javier Marías i de l'obra de Siri Hustvedt "Allò que vaig estimar", el porta a descobrir línies, textos i suggeriments ocults, que encara que semblin sorgir de l'atzar més profund, les considera com una mena de connexions, d'oportunitats per a la reflexió. Imatges, cal·ligrafies espectrals, retalls d'històries i ecos que no busquen evadir-se de la realitat, sinó entreveure-la millor.