"Al cau del conill de Jo Milne"

Del 19 de gener al 18 de febrer a Can Manyé

Finalment, som autopercepció, una autoinvenció, tancada en miratges que són petits miracles de l'autoreferència.– Douglas Hofstader, I am a strangeloop, (2007, p.363)

L'exposició Al cau del conill, és el resultat d'una sèrie de trobades fortuïtes i accions “inconstructives”. El resultat d'una recerca que ha anat divagant pel camp de l'especulació de la física quàntica i la poesia de Lucreci. Una deriva que ha perfilat inesperadament fils conductors entre la contemporaneïtat i el món clàssic, allò antic oferint indicis de l'actualitat que vivim. I com si fos el gir que descriu Lucreci, que fa que els àtoms en algun lloc i temps incert trobin la seva forma, aquestes divagacions m'han conduït a la més simple quotidianitat. 

On som? Estem enganxats en una mena de bucle, envoltats per una realitat experimentada i, a la vegada, per múltiples teories abstractes com la de la gravetat quàntica de bucles (Loop Quantum Gravity). Una teoria també coneguda com la gravitatòria quàntica de recurrències que planteja com a escales molt petites (distància de Planck) l'espai-temps està format per una xarxa de bucles entreteixits en una espècie d'escuma. Que l'espai no és llis i continu sinó que consta de trossos indivisibles que constitueixen una espècie d’àtoms d'espai-temps que formen una malla densa i incessant però que, en condicions normals, no podem apreciar. Definim com espai-temps una xarxa d'enllaços abstractes que connecta aquests volums d'espai, com si fossin els nodes enllaçats d'un gràfic. La teoria descriu un teixit de llacunes, de connexions i relacions. 

Encara en fase d'especulació, la Loop Quantum Gravity proposa una nova manera de mirar el món i fa palesa la necessitat de configurar noves formulacions i visualitzacions de l'univers que ens envolta. Un planteig que en aquest cas està fixat en fórmules i seqüències matemàtiques i al qual jo només hi arribo a través de la seva traducció en paraules i descripcions metafòriques. Descripcions que actuen com a filtres transformadors, que deixen entreveure panorames inesperats on, alhora, apareixen ressonàncies de mons antics. D'aquí sorgeix aquesta exposició, de trobades fortuïtes que fan salts significatius entre el camp de l'especulació de la ciència quàntica i els vincles que es poden traçar a l'univers descrit per Lucreci en De Rerum Natura. Un poema que ens arriba gràcies a la seva posterior transcripció i que parla d'un univers infinit on la matèria és provocada per la minúscula trajectòria dels primers començaments sense una direcció de lloc i moment determinats. 

D'alguna manera, la col•lisió entre aquests dos mons ha portat a llur traducció o interpretació en una sèrie de propostes pictòriques a partir d'un element humil sorgit de les deixalles que ens envolten, en les que aplico un procés similar de transformació. Una estructura ambigua, rescatada de l'abandonament que per la seva simple i recurrent forma em ressona com una constel•lació d'aquestes cosmologies antigues i actuals. Aquí s'han transformat en noves interpretacions que fan parlar de la nostra efímera existència i la persistència inquieta de comprendre el món que ens envolta. 

Inauguració 19 de gener a les 20h

Visita comentada 10 de febrer a les 12h