POESIA VISUAL entre 620 i 585 NANÒMETRES de l'ESPECTRE

Agafes la coctelera. Hi introdueixes imatges i objectes, reals o representats. Una condició: han de contrastar entre ells, d'orígens diversos, de sentits polièdrics, res d'unanimitat. A l’últim moment hi col•loques un pessic de color taronja o carabassa. Tanques la coctelera. Sacseges amb força. I et surt un Ymbernon.

No, no és tan fàcil. No hi ha coctelera i atzar, sinó treball i premeditació.  O potser hi ha una mica de tot, ben conciliat per arribar a una obra autèntica o fidedigna o genuïna  —la paraula originalitat ha perdut credibilitat en el món de l'art contemporani— com ho és la de David Ymbernon.

Autèntica perquè no és una, sinó moltes; una obra complexa o obliqua o transversal, com diem ara. La vella autenticitat d'aquells artistes que no fan més que una sola cosa ja no té cap sentit en la nostra època intermedial i intertextual, perdoneu per les paraulotes. La composició no és com s'ensenyava a les acadèmies de pintura, cal reinventar-la a cada pas i en llenguatges diferents, com ho fan a casa de Latung La La, l'heterònim d'Ymbernon & cia: la cuina, el teatre, la màgia, la poesia, la pintura, la performance i... què sé jo. Acabem d'una vegada amb la indocte manera d'entendre l'art dels nostres temps com a una cosa fraccionada! Tot és u. I de color taronja.

De fet, bona part de la poesia visual, escènica i lletrista de David Ymbernon està explicada per la seva elecció d'aquest color com a punt de genuïnitat. Taronja? Carabassa? L’únic color amb el groc que no té una denominació etimològicament pròpia, abstracta (vermell, verd, blau...), que ens remet a uns objectes reals. I, per més conya, comestibles. Un color que només es pot definir, per ser precisos, com aquell que és comprès en la longitud d'ona d'entre 620 i 585 nanòmetres de l'espectre visible. Visca!

El color explica moltes coses, però el còctel ymbernonià conté un món que no acaba en l'espectre cromàtic, que no es menja en absolut la seva visualitat riquíssima en contrastos, matisos i tangents. Dimensions grans contenen elements minúsculs, si no d'orfebre; objectes de la quotidianitat s'interfereixen amb uns altres de sorprenents; els colors es despleguen entre instal•lacions amb imatges antigues en blanc-i-negre; l'associació de mides i colors, de posicions en l'espai i en la memòria evoquen un món, una atmosfera que exigeix que el receptor la completi amb la seva mirada alliberada.

És per això que torno al començament i us proposo un joc. Tornem-hi: agafes la coctelera. Hi introdueixes imatges i objectes, reals o representats. Una condició: han de contrastar entre ells, d'orígens diversos, de sentits polièdrics, res d'unanimitat. A l’últim moment hi col·loques un pessic de color taronja o carabassa. Tanques la coctelera. Però abans de tancar-la tu també t'hi poses a dins. Sacseges amb força. I surts fet element poètic, fascinant, màgic, quimèric. Perquè en el món d'Ymbernon TOTS som U.

Text: Joan Maria Minguet Batllori

Inauguració: Divendres 3 de maig a les 20h 

David Ymbernon és un artista visual que treballa amb diferents mitjans. Mostra per primera vegada la seva obra en públic als quatre anys. Posseït pel color taronja, cursa estudis de pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega. Exposa regularment en galeries d'art, museus i altres espais d'art. Ha realitzat nombroses accions i muntatges escènics. Ha estat premiat en diferents ocasions. Participa en festivals internacionals i d'altres esdeveniments artístics amb diverses disciplines.

Més informació a http://www.davidymbernon.com/