"Elles, nosaltres" és un elogi al pes que sol cos carrega sense ser vist. Ni tan sols per a qui el pertany. Un cos que crea plecs per cada pena. Que protegeix buits amb cuirasses. Que s'esquerda en silenci amb cada angoixa.

Si els ulls són el mirall de l'anima, podríem dir que el cos és el mirall de tot el que pateix aquesta ànima. I més val mirar bé. Tot plegat és un meravellós espectacle de contradiccions entre el dolor que suposen certs moments de la vida i el desig
irrefrenable de seguir vivint-la.

Però com totes les coses, tot depèn dels ulls que s'ho mirin.