Segons les dades aportades per Mossos d'Esquadra, en el període de l'1 de gener al 15 de juny hi ha hagut una disminució de robatoris a domicilis del 47,37% a Alella i d'un 39,11% en el total de l'ABP (Àrea Bàsica Policial) de Premià de Mar. Aquesta disminució generalitzada es deu en part a les aplicacions de les restriccions en la mobilitat a causa de l'estat d'alarma.
Amb la relaxació de les diferents fases de desconfinament i la finalització de l'estat d'alarma es preveu que l'activitat delictiva pugui fer un repunt i per aquest motiu cal que tota la ciutadana tingui en compte els consells de seguretat següents:
Per estar més segurs a casa:
Donada una situació d'ocupació d'habitatge:
Cal trucar urgentment, en el moment que es detecta, al 112 o a la Policia Local al 93 555 24 12.
L'article 18.2 de la Constitució assenyala que el domicili és inviolable. Això vol dir que no s'hi pot entrar ni fer cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial excepte que sigui un cas de delicte flagrant (que la persona que comet el delicte sigui enganxada en el moment). Quan una persona ocupa un habitatge està protegida per aquest mateix principi, aleshores encara que la Policia rebi una denúncia, no pot entrar i fer fora l'ocupant mitjançant la força, ha de ser un jutge qui ordeni que la propietat ha de ser retornada al propietari legal.
Què es pot fer davant d'una ocupació a un immoble propi? Interposar una demanda judicial. La llei estipula dues vies d'actuació: les accions civils i les accions penals. Les accions per la via penal es diferencien en funció de si hi ha hagut violència o intimidació en el moment d'entrar a l'habitatge. És un fet important, ja que si no hi ha violència, es tracta com un delicte lleu amb multes de fins a sis mesos. D'altra banda, quan l'habitatge que s'ocupa és una residència habitual, l'ocupació podria considerar-se una violació del domicili, que té una pena més elevada que el delicte d'usurpació de béns immobles.
La modificació de la Llei d'enjudiciament civil permet que les persones físiques i les entitats puguin desnonar amb un màxim de dos mesos de marge, en comptes de dos o tres anys, que és el que es tardava fins ara. La reforma de la llei exclou d'aquests casos els fons voltor i els bancs. D'aquesta manera es podran executar per la via d'urgència els desallotjaments sense haver de recórrer a la via penal, on els processos s'allargaven.
Dit això, la millor manera de prevenir situacions d'ocupació passa per reforçar les mesures de seguretat de la llar. En cas de marxar del domicili durant un llarg període, es recomana informar el veïnat i/o la presidència de la comunitat de propietaris conforme l'habitatge quedarà deshabitat. També es recomana donar de baixa els subministraments, especialment si no s'hi resideix, i fer un tancament de seguretat tant de les portes com de les finestres. Per acabar, cal recollir la correspondència de forma regular.
Per últim, i com a mesura de prevenció, és important conèixer si al nostre voltant hi ha habitatges desocupats, embargats o en venda (per un banc). Així com també estar pendents de la presència de persones alienes al veïnat que rondin pels voltant o preguntin pels habitatges, o bé es detectin serveis “punxats” (llum, aigua). En cas que detecteu qualsevol d'aquestes situacions, aviseu immediatament la policia.