Si d'alguna cosa serveixen les eleccions és per a inaugurar coses. La majoria s'han deixat per a l’últim moment, amb independència si aquesta tardança  ha provocat trastorns als seus usuaris o problemes de tota mena per retards injustificats. El  Casal, una obra que hauria d'haver estat entregada fa any i mig i que molt probablement inaugurarem cinc minuts abans que la llei ho impedeixi. Electoralisme en estat pur.

Els corre pressa d'aprovar la construcció de gairebé 200 habitatges a la Serreta, en un procés absolutament opac i sense cap mena de recolzament per part dels membres del Ple que no estem a govern. És necessari un debat profund per fer les coses el millor possible i que l'impacte d'una transformació d'aquestes característiques es pugui carregar un model de poble que tots hem recolzat.

Aprovar a correcuita el ROM (Reglament Orgànic Municipal), que a 3 mesos d'eleccions vol condicionar el funcionament dels futurs membres del Ple. ERC no havia tingut cap mena d'interès els darrers anys. I ara hem de córrer?

Del famós Hotel als Escolapis res de res. Vam perdre l'opció de compra en benefici del projecte, i ara ni tenim opció ni tenim projecte. Silenci.

Gasten els diners amb pressa i no s'ocupen de la seguretat del poble. De 21 policies, sols 15 poden dur arma. La llei ens permet contractar més gent, però a ells no els interessa. 

El que volen és com deia aquell “deixar-ho tot lligat i ben lligat”... Desconeixem les motivacions,  però aquestes presses només creen malestar i desconfiança.

D'altra banda a nivell de país s'inicia una farsa de judici que pretén destruir a gent innocent per preservar un estat corrupte i inquisidor. Us volem lliures, us volem a casa. Volem que els nostres exiliats tornin. Volem Puigdemont President. Cal un resultat rotund i inequívoc. Cada poble fa país