Algú a Alella va crear i fer unes samarretes que diuen: “Alella: Laissez faire, laissez passer”. La dita completa Laissez faire et laissez passer, le monde va de lui même: “Deixeu fer, deixeu passar, el món va sol” seria aplicable ara per ara a la gestió sobre l'arxivador perdut o tantes altres coses, més grans o més petites, de la nostra recent història municipal. Una història presidida per un hereu republicà, declaradament antimonàrquic des de l´últim ple, que “lamenta profundament” i diu “sentir-se molt malament” per la “desaparició” d'uns documents de La Falange que una veïna del poble va lliurar al Salvador Artés, historiador i home de la seva confiança l'any 1972, i aquest, amb bon criteri, va lliurar al Secretari de la Corporació l'any 2002, amb indicacions concretes d'esperar el gener de 2016 per a obrir un dels arxivadors, prèviament lacrat.

Justament, el passat 28 de febrer ens va deixar Salvador Artés; un home sense dubte amb un gran sentit de servei públic, a més d'un autodidacta amb una personalitat més pròpia del Renaixement que dels nostres dies. El nostre merescut homenatge des d'aquestes línies.

Aquesta és una situació molt greu i crítica. No és un simple robatori a larxiu municipal, daltra banda incomprensible per ser una dependència tancada on es “custodia” larxiu històric del poble. I no hi ha prou en posar una denúncia als Mossos. Quines responsabilitats assumiran els polítics si no apareix larxivador o si se'n fa un ús irresponsable de la informació que conté? Algú es va fer responsable de la gestió de la càmera de la vergonya, gestió que es va defensar fins que va es va retirar discretament com si nos res? Algú es fa responsable de les conseqüències que té la competència deslleial per part de qui fa negocis al poble sense permisos o cometen fraus de llei? O de la nefasta conseqüència de les obres a Can Serra?. Dels Escolapis, que segueixen tancats i barrats?.