El 25 d'octubre de 1971 se celebrava el norantè aniversari de Picasso. L'artista malagueny, encara pletòric, era considerat el gran exponent universal de la modernitat artística i emblema de l'exili i la resistència antifranquista. Palau i Fabre, que el 1962 havia estampat el seu primer llibre dedicat al pintor —Vides de Picasso, escrit el 1946—, havia esdevingut el gran biògraf català de Picasso i començava a tenir prestigi internacional com un dels seus estudiosos més destacats. Com a celebració dels noranta anys, a més a més dels llibres que li va dedicar i publicar aquell any, Palau i Fabre li volgué fer un regal ben especial: una obra de teatre amb el títol d´Homenatge a Picasso. La nit del 19 d'octubre de 1971, s'estrenava a la Cova del Drac de Barcelona.

Homenatge a Picasso és un viatge poètic per la vida de l'artista que comença just al tombant de segle XX en una Barcelona eminentment modernista, amb la dona com a centre i amb un
camí infinit de possibilitats davant els canvis que s'acosten. Evoluciona l'obra de Palau com evoluciona el pintor i com evoluciona el món. Fins a arribar a l'esclat de les guerres de la primera meitat del segle XX. El desenllaç d'aquest cabaret per on desfilen tota una colla de personatges és tot un cant a l'esperança. Un tornar a començar creient que l'amor ho pot tot, fins a desembocar en la propera guerra.

Homenatge a Picasso, de Josep Palau i Fabre, és el número 1 de la nova col·lecció La Sirena, una coedició de la Fundació Palau i Vibop edicions. Conté un pròleg de Manuel Guerrero i una addenda amb fotografies de l'obra a la Cova del Drac, així com també un text de Josep Anton Codina, que fou qui va dirigir la peça.