Alella Primer-Candidatura de Progrés ens sumem a les reivindicacions del 8M per defensar els drets de les dones i exigir la igualtat d'oportunitats a tots els àmbits. Celebrem aquesta jornada de reconeixement i reivindicació amb el sabor amarg de viure un moment d'amenaça internacional històrica cap a les polítiques feministes, però amb l'esperança de la resposta massiva de dones i homes per fer-hi front.

Les xifres tant estatals com catalanes demostren que la igualtat d'oportunitats entre dones i homes està lluny de ser real en cap àmbit i que els valors del neoliberalisme patriarcal s'han fet forts en una part de la nostra societat, i, el més perillós, ho està fent sota una aparença de neofeminisme basat en la suposada llibertat d'elecció de les dones per mercantilitzar el seu cos.

Per això, en un moment on són més necessaris que mai els estudis de gènere i l'activisme pedagògic feminista, denunciem els atacs incessants del govern del PP als organismes específics i polítiques d'igualtat impulsats en els darrers anys, amb l'excusa de la crisi, com la supressió de subvencions per a la formació en igualtat o la retallada, des del 2009, d'un 47,6% del pressupost en polítiques d'igualtat i lluita contra la violència masclista.

Les dades oficials de violència masclista són esfereïdores: 60 dones van ser assassinades l'any 2015 a tot l'Estat, 6 d'elles a Catalunya. El 2016 van ser assassinades 6 dones aquí, 44 a tot l'Estat. I aquest 2017 portem, de moment, 10 víctimes, 1 a Catalunya. I són només la part més visible: 10.016 dones van ser  ateses al telèfon per a víctimes de violència masclista l'any passat, de les quals el 58,16% convivien amb filles i fills. El 2016 es van denunciar a Catalunya 679 agressions sexuals i 766 abusos sexuals contra dones, sobretot joves.

Les dones només hem avançat amb governs progressistes, i molt especialment, governs socialistes amb polítiques amb visió transversal de gènere: Llei d'Igualtat, Llei Integral contra la violència de gènere, Llei de la Dependència, Llei d'interrupció voluntària de l'embaràs, plans ocupacionals d'igualtat,… i també ho fem des de l'oposició, per exemple amb la proposta socialista del Pacte d'Estat contra la violència de gènere, votada per unanimitat al Congrés.

Reivindiquem tornar a prioritzar les polítiques de gènere amb tot el pes legislatiu i recursos econòmics retallats en els darrers anys amb l'excusa de la crisi, especialment centrat en lluitar contra la violència de gènere, la bretxa salarial i la manca de conciliació.