El Padró municipal és un registre obligatori de naturalesa estadística que recull la realitat demogràfica en un municipi: quanta gent hi viu i on viu. A efectes d'empadronament es parla de residència en un municipi, no en un habitatge, donat que es tracta d'obtenir una informació fiable i actualitzada del total de persones que viuen al poble en el present per permetre una suficient prestació de serveis independentment de la classificació jurídica que mereixi dita residencia- i per tant sigui aquesta legal o no- i independentment també de les característiques tècniques del domicili -la llei estableix que ha de figurar en el padró tot aquell efectiu resident a qui pugui fer-se arribar una notificació, incloent conseqüentment caravanes, coves i fins i tot supòsits d'absència total de sostre-
La instrucció tècnica d'empadronament vigent, aprovada per l'Institut Nacional d'Estadística l'any 2015, s'aplica amb normalitat a Alella, conté 31 pàgines amb 6 formularis annexos i regula totes les casuístiques i àrees que han d'intervenir en el procés d'inscripció al padró. La proposta portada a ple tenia dos folis i només preveia supòsits de residència autoritzada en habitatge.
La inscripció al padró no és un instrument de control o de discriminació ni permet escollir els veïns que t'agrada tenir, és una eina d'informació que serveix per a garantir el bon funcionament i la planificació tant de l'administració local com supramunicipal (transport, educació, sanitat, policia...), essent més efectiu quan més ajustat a la realitat sigui el seu contingut, i sense que sigui possible privar de la inscripció a cap persona que acreditadament visqui al municipi.
La proposta, finalment desestimada, que presentà Convergència de restringir l'empadronament (votada a favor per Gent d'Alella i Partit Popular) a més a més de ser contraria a Dret era clarament injusta al pretendre utilitzar de tort eines estadístiques com a mecanismes d'exclusió. Voler fer invisibles estadísticament persones que viuen al municipi no els farà desaparèixer de la realitat, només els abocarà a la invisibilitat administrativa, privant les institucions de la capacitat d'oferir una gestió pública de qualitat d'acord amb les necessitats del moment.