Alternativa per Alella vam presentar al·legacions al projecte d'urbanització  del carrer Lleida, punt crític de pas i coll d'ampolla en la connectivitat del centre urbà amb les urbanitzacions de Mar i Muntanya, Can Teixidó, la Soleia; amb l'escola pública de la Serreta, la carretera Nacional II i la platja.

El projecte d'obres, 120.000€, és incomplert i fa afirmacions que confronten amb la realitat com: “Tant  la  circulació  de  vianants  com  de  vehicles  es  molt  baixa  a  la  zona” i “àrea urbana, amb vials de trànsit tant d'anada com de tornada, sense pendents massa pronunciats” quan es conegut que és un vial d'alta freqüentació i que presenta uns colzes que són un perill tant per als vianants com per als propis vehicles que circulen en ambdues direccions. O i més atenent al pendent del carrer la Vinya i la poca visibilitat en l'encreuament amb l'Avinguda d'Alella, on els vehicles aparcats esdevenen un mur visual afegit.

D'acord amb el calendari del PAM el camí escolar de la Serreta hauria d'estar essent ja una realitat en el període 2016-2017, i per això a més d'insistir en la seva execució (que va tard) demanem també que s'inclogui des de ja mesures com senyalar i sobreelevar un pas d'acord amb el recorregut peatonal normal cap a les voreres del carrer la vinya, afavorir una il·luminació del carrer que permeti també la il·luminació indirecta del camí de terra que s'utilitza habitualment (fins la urbanització  definitiva de l’àmbit) i estudiar incorporar senyals de camí escolar, fonts i altres elements, no només per als nens sinó per la millorar de la mobilitat i passeig a peu i en bicicleta dels veïns del sector i de la resta del poble refermant així la continuïtat del municipi cap als barris de mar i trencant amb el model de mobilitat dissenyada prioritària, i quasi exclusivament, per al cotxe. Finalment, aprofitant que s'obrien rases també demanàvem el soterrament de la línia aèria de telefonia,i la resta de cables que embruten el cel de l'entorn.

Les al·legacions, com ve essent habitual, foren desestimades en la seva totalitat, però considerem necessari que malgrat això, es repensi la urbanització de l’àmbit i s'actuï.

Si bé certament a cap conductor li agraden els ressalts ni les limitacions d'aparcament entenem que hi ha àmbits en que la comoditat del vehicle s'ha d'adaptar a la prioritària funcionalitat i seguretat de l'espai, com en el cas que ens ocupa, que ben pensat i executat pot servir per recosir un dels espais del poble que la successiva urbanització i priorització del transport privat ha anat malendreçant.