Ja no hi ha cap dubte: avui, 1 d'octubre, hem fet història. Hem demostrat que davant les seves brutals agressions nosaltres som pacífiques, tranquil·les, però fermes i decidides. Per damunt de tot, s'ha demostrat que el poder de la gent és imparable.

Hem guanyat el referèndum. Hem guanyat; de fet, ja havíem guanyat. Quan hem estat dies i dies mobilitzats al carrer, pacífics, incansables. Quan hem mantingut les escoles obertes, quan hem matinat per assegurar-nos que s'hi mantenien. Ni els hacks informàtics, ni els precintes, ni les porres, ni les pilotes de goma han pogut impedir que la gent hagi pogut expressar la seva opinió sobre l'autodeterminació del poble de Catalunya. Malgrat tot, hem votat. Malgrat tot, no hem perdut el somriure. Gràcies, gràcies, gràcies, a totes aquelles persones que ho han fet possible, que van matinar, que van constituir meses, que van resistir pacíficament a les portes dels col·legis, que van anar a votar, que van esperar pacientment a les llargues cues, les que s'hi van quedar, les que van portar menjar. Hem donat una lliçó al món sencer.

Mentre esperem que la comunitat internacional reaccioni davant de les accions lamentables empreses pel govern espanyol, més enllà d'una piulada o una exclamació als mitjans, hi ha una cosa ben clara: ara toca que els polítics facin mans i mànigues i no ignorin allò que tant clarament ha quedat palès, no volem formar part d'un estat caduc i repressiu. A partir del 2 d'octubre hi ha molta feina a fer i esperem que no es traeixi la voluntat de la gent. Hem vençut la por, ens hem mantingut dretes, no hem perdut el sentit de l'humor, hem omplert els carrers, ens hem mobilitzat. Ara cal que aquells que ens lideren estiguin a l'alçada de les circumstàncies. Ho tenim a tocar, hem vist que és l’única manera de viure dignament. És ara o mai: “la llibertat és inajornable”. Visca la terra i visca els Països Catalans!