CDC Alella va anticipar el que havia de venir: la fi de CiU. La deslleialtat sistemàtica del líder d'UDC amb el President de la Generalitat no era gratuïta. Duran i els seus remàvem des de dins contra la independència de Catalunya. Volem manifestar aquí la nostra sintonia i suport als hereus de la UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA de 1931, un partit històric digníssim en mans d'uns dirigents indignes.

Quatre anys enrere UDC no només no havia posat cap obstacle a la confecció de la llista electoral, sinó que fins i tot CDC li va haver de suggerir un nom per al “seu” número dos... prèvia l'afiliació al partit. El 2013 aquest regidor “prestat”, ja com a president local d'UDC, va marxar de l'Ajuntament deixant plantat el grup municipal, sense previ avís, just quan es tancava l'acord de govern amb ERC del qual ell també n'era partícip. Des de llavors, cap noticia del soci de federació. Cap ni una.

Així va ser fins que en les darreres eleccions UDC va reaparèixer amb exigències. Seguint directrius comarcals, el seu president va posar sobre la taula noms i llocs per a la llista electoral: una oferta que “CDC no podia rebutjar”. Noms i llocs innegociables en base a un inexistent dret a “quota municipal”. UDC havia de col·locar els seus com fos, al marge dels canals estatutaris de la federació. No només no es va considerar cap proposta de CDC per al necessari consens, i es va impedir votar en assemblea, sinó que no es va tenir cap recança en fer un ús mesquí de certs personalismes. Anaven forts. Fins el darrer minut. Però no vam cedir, i la direcció de CDC ens va fer costat (la norma ens va impedir, però, anar a les eleccions només com a CDC, tal com volíem). Després van venir els plors i les admonicions. També des del PP i l'esquerra independentista local s'ha plorat hipòcritament la mort de CiU Alella, donant lliçons de formes a CDC. En fi.
Cal posar llum als fets, sobretot en política.
CDC tenim el compromís de ser clars, en tot i en tot moment. Bon estiu.