Un govern cau sota sospita quan reiteradament es nega a donar explicacions de les seves actuacions. Les majories absolutes en són terreny abonat.

63.479,85€ són un motiu més que sobrat perquè l'alcalde, sense necessitat d'haver-li d'anar al darrera, justifiqui tal despesa i la pulcritud del procediment emprat per a la seva aprovació. I encara més explicacions ha de donar si, com és el cas, es tracta de la contractació d'una persona que ha resultat ser l'únic candidat en un procediment negociat, que per llei exigeix la concurrència de més d'un candidat per garantir en tot moment la competència efectiva entre ells. I encara moltes més explicacions ha de donar si, com tot apunta, aquest “afortunat” únic candidat contractat resulta ser, vés per on, algú relacionat amb la regidora del psoe, mà dreta de l'alcalde.

Doncs res de res. Cap explicació de la necessitat o justificació “política” de la despesa, ni de l'aptitud de la persona contractada, ni de la puresa del procediment emprat, ni del (in)compliment de la necessària competència efectiva entre candidats, ni de la neutralitat administrativa, ni del respecte a la igualtat d'oportunitats. Res de res de res. L'alcalde i el secretari municipal s'han negat a contestar les reiterades peticions que els han estat fetes en dos plens consecutius. “Ho hem fet bé i ja està” han dit amb total “transparència”.

Les sospites són això, sospites. Veurem en què acaben en aquest cas, que per descomptat que d'una o altra forma acabarem per esbrinar. Desitgem que es pugui justificar tot el que s'ha fet. Ara bé, el que ja no és cap sospita sinó una evidència com una catedral és aquest cada dia més accentuat sentit patrimonialista de la política amb què l'alcalde exerceix les seves funcions. Molts anys de poder i majories absolutes són un còctel de mal digerir. Ho sabem, desgraciadament en tenim exemples de tots els colors.