a

Novament, i malauradament ja és la tònica habitual, el Ple del mes de juny va ser una pantomima. De fet, entre els companys de l'oposició hem començat a parlar del “Buit” del mes enlloc del Ple. I és que aquest cop el “Buit” només portava 2 punts, i tot la insistència i persistència dels membres de l'oposició en fer la seva feina, el “Buit” no va allargar-se més d'una hora i escaig.

El primer punt tractava dels acords del govern amb els treballadors del nostre Ajuntament a fi i efecte de millorar la relació i les condicions laborals. Una única cosa vam demanar, i és que l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) no podia estar tancada tots els dies de la setmana per la tarda durant 4 mesos seguits (juny a setembre). Almenys, 1 dia hauria de ser possible pel ciutadà poder adreçar-se en persona i ser atès per la tarda. No és molt demanar, de fet és el mínim dels mínims. Com és normal, la petició recolzada per la totalitat de l'oposició va ser rebutjada. El motiu de rebuig va ser que la majoria de transaccions es podien fer “on-line”, i que les persones amb dificultats per utilitzar la tecnologia són grans i per tant tenen disponibilitat pels matins. Greu error en la negociació d'aquest govern, que un cop més no gestiona pensant en els interessos generals i es plega als interessos particulars. Hi havia alternatives que els treballadors haurien acceptat.

Dels temes importants i dels que sempre intentem obtenir-ne explicacions, res de res. Ni de les ocupacions, ni dels robatoris, ni la problemàtica persistent en la recollida d'escombreries, etc, etc. Tota la informació obtinguda és minsa, poc detallada i no permet un seguiment clar i transparent de la seva gestió. És tot molt desesperant.

Mica en mica el govern s'aïlla i es tanca en la seva pròpia endogàmia. Tenir l'oportunitat d'escapar del control democràtic és una situació que podem dir-ne llaminera, però la majoria absoluta, més enllà del que representa, és en realitat una gran responsabilitat que no saben assumir ni correspondre a tots aquells que en el seu moment els van donar la confiança. Ho hem vist massa sovint en d'altres governs, com el del PP a Espanya, el qual fa i desfà al seu caprici sense vetllar pels interessos dels ciutadans i ciutadanes, governant d'esquena al poble i les seves legítimes reivindicacions. No ens hauria de sorprendre veure com posicions polítiques  aparentment allunyades tinguin tantes coses en comú, quan el seu poder és absolut.