Els primers anys de la dècada dels setanta es van produir les millors collites de raïm de les vinyes registrades a la denominació d'Origen Alella. Eren 1.200.000 kg dels quals la Cooperativa Alella Vinícola en vinificava i comercialitzava un 98%. Amb la construcció de l'autopista van començar les expropiacions i aquesta va portar l'allau d'urbanitzacions que varen representar una pèrdua de vinya molt considerable. Dissensions internes a la Cooperativa, lligades a la més que criticable direcció, varen portar la seva liquidació i venda a una empresa particular que n’és la propietària des de 1998. Aquesta, que continua anomenant-se Alella Vinícola, va ajustar l'entrada de raïms a la seva capacitat de comercialització. Això va fer que molts pagesos no sabessin on portar la seva producció.

Fruit de això varen sorgir nous cellers i quatre viticultors que han creat les seves pròpies marques, tot i que aquests últims vinifiquen el seu a maquila a Alella Vinícola. Així es va passar d'una plataforma que vinificava i comercialitzava més d'un milió d'ampolles a nou plataformes comercialitzadores que entre totes escassament arriben al mig milió, i que, per tant, no poden destinar gaires recursos a la promoció dels seus vins. Per aquests motius entre d'altres s'ha creat el Consorci de Promoció Enoturística del Territori DO Alella, que en aquest sentit està duen a terme una bona tasca, quedant relegat el Consell Regulador a simple espectador.

El Consell el formen viticultors i cellers de la DO i resulta xocant quan els seus membres diuen que no fa res, sent ells qui la dirigeixen a través del Consell Rector. Deixar fer ha estat massa freqüent en el Consell Regulador, sent el resultat que la DO Alella és una de les que ha registrat més varietats de raïm a Catalunya. Quasi totes les varietats franceses hi són presents, desplaçant fins fa poc a les autòctones Pansa Blanca i Garnatxa (tant blanca com negre), i diguem fins fa poc perquè finalment sembla que el seny ha tornar a imperar i els productors s'han adonat que certes varietats blanques i alguna de negra no s'aclimaten del tot bé a les nostres terres i al nostre clima.

Es vol fer créixer el conreu de la vinya, però la pressió urbanística segueix sent desaforada i els pagesos que encara tenen vinyes abandonades no les volen llogar per tant de mantenir oberta l'esperança d'una no improbable requalificació urbanística que revaloritzi el terreny. Per imperatius legals una DO és molt cara i pot passar que la nostra arribi un moment en que no es pugui mantenir.

Cal, doncs, començar a pensar en un altre plantegament de DO o cercar espònsors privats per finançar-la.