La manca d'habitatge és, avui, un dels principals problemes del nostre municipi i d'arreu del país. Cada vegada més joves es veuen obligats a ajornar l'emancipació perquè comprar o llogar un pis s'ha convertit en una missió impossible. Davant d'aquesta realitat, la resposta que sentim repetidament en els plens d'aquest ajuntament és la mateixa: cal construir més habitatge de protecció oficial perquè, en teoria, és més assequible. Però la realitat és molt més complexa.

El preu del sòl és car. Molt car. I aquest és el principal cost de qualsevol promoció. La normativa obliga als promotors a destinar un 40% dels pisos de les noves promocions a habitatge de protecció oficial. La intenció pot ser bona, però la conseqüència és que el cost del sòl i de la construcció s'ha de repartir entre menys habitatges de mercat lliure. El resultat és evident: els números no surten. Molts promotors decideixen no construir perquè l'operació deixa de ser viable. I si no es construeix, no augmenta l'oferta. Sense més oferta, els preus continuen pujant.

L'altra recepta que es planteja és obligar els grans tenidors a posar els seus pisos al mercat de lloguer. Però el propietari és qui acaba assumint tots els riscos: impagaments, destrosses, ocupacions conflictives…. Amb unes lleis desequilibrades on l'okupa és “intocable” enfront el propietari que veu vulnerat el seu dret a la propietat.  Quan els ocupants es transformen en  vulnerables, tot el temps que dura el procediment de desallotjament, suposa un cost per el propietari. Continua assumint les despeses ( comunitat,  impostos,  manteniment…).

Aquesta tampoc és la solució estructural. El problema de la manca d'habitatge no l'han de resoldre els particulars ni les empreses privades. És una responsabilitat de les administracions públiques.
I, com sempre que s'acosten les eleccions, alguns partits recuperen aquest debat més per guanyar vots, que per aportar solucions reals.

Si es vol garantir l'accés a un habitatge digne, és l'Estat qui ha de construir un parc públic suficient. No es pot carregar sobre els propietaris o els promotors privats una responsabilitat que correspon al govern.
On són els 50.000 habitatges que el president del Govern va prometre construir?. Sense habitatges nous, no hi haurà solució.