Després del Ple de desembre, sobre l'edifici de la Vinícola d'Alella, el que en traiem no és cap certesa, sinó una llista massa llarga d'incògnites. El projecte continua verd. Molt verd. I això, quan parlem d'un espai tan emblemàtic i sensible per al poble, no és una bona notícia.

No sabem què farà part de la propietat, ni quines són realment les seves intencions a curt o mig termini. No sabem on aniran els pisos de lloguer social que s'anuncien, ni com s'integraran en el conjunt del municipi. Tampoc sabem quan es faran, ni si estem parlant d'uns anys o d'un horitzó encara més llunyà. I l'aparcament amb les 60 places que perdrem? Massa preguntes sense resposta.

Se'ns diu que hi haurà processos participatius, però no queda clar per a què, amb quin marge de decisió real ni amb quins compromisos previs. Participar no pot ser un simple tràmit per justificar decisions ja preses. La participació ha de servir per construir, no per maquillar la indefinició.

Tot plegat transmet una sensació d'improvisació que Alella no es pot permetre. Cal planificació, transparència i valentia per explicar les coses tal com són, encara que no sigui còmode. Especialment quan parlem de patrimoni, d'habitatge i de futur.

Especular amb el patrimoni del poble no és la solució. Amb els moviments urbanístics impulsats per l'alcalde Almendro, Alella s'assembla cada cop més a un joc de Monopoly i massa poc a una planificació seriosa a llarg termini que garanteixi preservar l'essència del poble. Una essència desitjada menys aquells amb interessos més particulars. Ens podem transformar en ciutat i quedar engolits per Barcelona.

Encetem doncs un 2026 ple d'incerteses. Des de per Alella Junts seguirem treballant, exigint respostes i defensant un urbanisme coherent, serveis a l'alçada del que paguem i una seguretat imprescindible per viure amb llibertat. Perquè junts millorem Alella.