Aquest títol resumeix l'acció de govern dels últims anys. I es que si governar és una tasca complexa, en això i estem tothom d'acord, si no es fa amb coherència amb el que es diu, aquesta tasca es pot tornar insuportable. 

Aquesta incoherència la vam tornar a patir amb una nova tongada de modificacions de la nostra norma urbanística (el famós POUM) en l’últim Ple. La norma que l'alcalde Almendro es vanagloria que va ser aprovada per unanimitat al 2014, avui és una norma diferent a cop de modificació constant. I una cosa està clara: o la norma era deficient o la incoherència del govern és absoluta. Nosaltres creiem que ens trobem en la segona afirmació.
 

De totes les modificacions, la més incoherent i greu al mateix temps és el canvi de claus urbanístiques que avui impedeixen el reordament ajustat i la renovació del parc immobiliari de barris com el de Mar i Muntanya, vulnerant així el patrimoni dels propietaris i bloquejant un urbanisme sensat que aposta per un rejoveniment de les construccions actuals, una actualització implícita dels serveis a les zones i la possibilitat d'ampliar el nombre d'habitatge plurifamiliar sense la necessitat de grans macroprojectes que vulneren l'essència de poble que tant volem preservar. 

En el Ple ja avançàvem que anar en contra dels petits propietaris per afavorir les grans promotores no ajudaria ni a abaratir el preu de l'habitatge ni al retorn d'una gran majoria que van haver marxar per manca d'accessibilitat a una llar a Alella. 

La incoherència és una malaltia de desgast que destrueix les essències i perpetua l'engany.  

Aquest 2023 és un any decisiu en el que haurem de decidir entre dos models antagònics: el model de preservació de poble pel que lluitem Per Alella o el de la construcció d'una futura ciutat que acabarà sent fagocitada per Barcelona.