Comença un any nou i encarem la recta final del mandat. Per acomiadar el 2023, el Govern d'ERC-Sumem per Alella ens va obsequiar amb un ple municipal farcit de modificacions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb la promesa que aquesta seria l’última sessió en què es parlarà d'urbanisme. Ja ho veurem.

El POUM es va aprovar el 2014 després d'una dècada de debat social i polític –amb la qüestió de Rials de fons i la de la Serreta traient el nas–, gràcies al suport de tots els grups municipals i l’única abstenció del regidor de Gent d'Alella que avui forma part de la coalició de govern. 

AA-CUP no existia llavors, per la qual cosa no ens sentim interpel·lades per allò que el POUM va fixar i planificar. Però tenim clar que és el marc normatiu que estableix el règim de sòl i que preveu les actuacions de creixement o transformació que podrien dur-se a terme en un horitzó de 15 o 20 anys des del moment de la seva entrada en vigor. 

Per tant, ens agradi més o menys, el POUM és l'eina que delimita el terreny de joc de la planificació estratègica d'Alella, amb múltiples implicacions sobre model de poble a mig i llarg termini en l'esfera ambiental, social i econòmic. Des de la nostra aparició el 2015, hem fet un esforç per entendre el POUM i els seus raonaments, i podem afirmar, després de set anys d'experiència, que el Govern municipal n'està pervertint l'esperit i, en ocasions, també la lletra. Amb l'excusa que “els temps canvien” i que “les oportunitats s'esfumen”, ERC-Sumem per Alella utilitza sovint el POUM no com a pauta reguladora, sinó com punt de partida o trampolí per fer-hi canvis i modificacions ad hoc.

És curiós que el Govern defensi “un model de poble” i el sotmeti a revisions constants. En el ple de desembre se'n van tramitar mitja dotzena més, la rendibilitat social i l'interès general de les quals són molt qüestionables. Vam dissentir de l'increment de sostre d'un celler “d'arquitectura efímera” –segons la seva pròpia definició– situat en sòl no urbanitzable per passar dels 178 m2 actuals a 2.400 mitjançant la construcció de dues plantes en superfície i dos soterranis, amb una altura acumulada de 20 metres; vam oposar-nos a la conversió de 45 hectàrees de sòl no urbanitzable en sòl urbà a can Xacó Monnar i l'entorn del camp de futbol, i vam votar contra el nou xantatge que suposa ampliar de 80 a 100 el nombre d'habitacions del futur hotel de cal Governador. 

Al sector de l'Eixample, vam reclamar la catalogació d'una casa d'estiueig de 1925 i la rebaixa de l'aprofitament urbanístic de la resta de la finca, seguint la doctrina del ius variandi. Tampoc no vam donar suport a l'ordenació de l'antiga fàbrica dels plumeros perquè el Govern no ha considerat cap dels suggeriments que vam formular-hi el mes de març. I finalment vam sol·licitar, sense èxit, que es valorés, en comptes de prohibir-ho en tots els supòsits, la possibilitat d'admetre la tipologia plurifamiliar en aquells casos en què volen conviure dues generacions d'una mateixa família en les zones amb clau 13b1 de can Sorts, la Gaietana i Mar i Muntanya.