La gastronomia sol ser el paisatge posat a la cassola. Si fem abstracció per un moment de la depredació urbanística, el paisatge alellenc es conforma bàsicament d'horta i vinya.

Òbviament la vinya no es posa a la cassola sinó que, convenientment vinificada, el seu destí natural sol ser l'ampolla primer i finalment la copa, consumida a casa o a la restauració. En l’últim cas se sol seguir el vell i antipàtic costum de fer el gruix del negoci amb el preu del vins i de les postres. Així, el preu dels vins es pot veure triplicat. I ara, en el temps de la informació accessible i immediata, el client pot saber perfectament el preu del mateix vi a la botiga. 

Si convenim que el vi forma part de la gastronomia –o sigui, de la geografia local–, és d'esperar que els restaurants de la zona ofereixin, com a mínim, una selecció de vins d'Alella en les seves cartes. Això resulta difícil de trobar al Maresme. En canvi, a França o a Itàlia és estranyíssim que us ofereixin vins de zones vitícoles diferents d'aquella en la qual us trobeu. Ens duen molts segles d'avantatge en matèria gastronòmica, ja que no té cap sentit desplaçar-se a dinar a Alella i demanar un Rioja, posem per cas. 

També és cert que, d'uns anys ençà, la cultura gastronòmica i la presa de consciència sobre les externalitats inherents als productes alimentaris està augmentant i cada vegada el públic té més interès per conèixer els agradables camins del món del vi, així com la importància –social i ambiental– d'aspectes com la proximitat, l'ecologia o la cura del territori. 

La suma d'aquests factors ha propiciat que un nou establiment de restauració s'hagi afegit recentment a aquells altres que, en el moment d'obrir els seus negocis, van decidir oferir una carta de vins exclusivament formada per referències de la Denominació d'Origen Alella. En tots els casos, els preus són continguts i la informació de cada vi és exhaustiva, fins i tot a l'hora de recomanar els plats o tastets que més lliguen. Bravo!