Escric aquest text com a Mark Ullod. La setmana passada, el vespre abans del Ple, vaig rebre una trucada de l'Alcalde que no hauria volgut rebre. La notícia va ser demolidora per la manera com s'havia produït, deixant de banda judicis personals o professionals, que una persona coneguda de fa tants anys, que ha estat sempre una cara amable, algú amb qui has tingut contacte tantes vegades al llarg de tots aquests anys a Alella hagués decidit llevar-se la vida, em va deixar sacsejat.

Disculpeu que avui aprofiti aquest racó per parlar a títol personal d'un fet tan rellevant, però havent complert cinquanta anys el passat octubre m'adono que cada cop el camí és més curt, que la vida passa molt de pressa i les oportunitats ja son molt poques.

Aquests darrers anys han estat molt durs per els motius que tots sabem, i el degoteig constant de trucades o missatges comunicant defuncions és molt feixuc. Escrivint aquestes línies em venen a la memòria les vegades que he tingut contacte amb en Ferran Pardos aquests darrers trenta anys, i sempre veig la seva mirada tranquil·la i ferma, una persona resolutiva i tranquil·litzadora que coneixia bé la seva feina.

Recordo bé l'encaixada que em va fer el dia de la presentació del Consistori, on em va felicitar per l´èxit electoral com si fos un germà gran. Aquesta em sembla una bona manera de recordar-lo: com un germà gran. M'agradaria fer extensiu aquest comiat i una forta abraçada a tots els companys i familiars d'en Ferran.

Descansa en pau.