El passat 1 de maig encara no el vam poder viure com estem acostumats degut a la situació sanitària. Fa més de 130 anys que els treballadors i treballadores de tot el món es manifesten. 

Els motius per manifestar-nos són més vigents que mai. La crisi sanitària ha posat en relleu com els sectors més precaris han aguantat els serveis essencials en els pitjors moments; com molts treballadors i treballadores precaritzades han suportat el pes de tirar endavant sectors com la neteja, les cures, la salut o la distribució. 
És hora de posar sobre la taula la millora de condicions laborals de molts col·lectius. És hora de posar sobre la taula com les nostres companyes, amigues, germanes o mares, que representen la meitat de la població, segueixen sent discriminades en el món del treball. 

Ho són per ocupar els llocs de treball pitjor remunerats, com les cures o la salut. Ho són quan en la darrera dècada el percentatge de dones amb contractes a temps parcial ha triplicat el dels homes (el 23% davant el 7%). Ho són quan la bretxa salarial és del 23% en contra de les dones, i s'enfila fins al 37% en el cas de les pensions. Ho són quan la maternitat es converteix en una penalització laboral, fent que les dones amb infants, per culpa de la desigualtat entre els permisos de maternitat/paternitat i de la manca de coresponsabilitat, tinguin set vegades més probabilitats que els homes de tenir un contracte a temps parcial, el doble de probabilitats d'estar a l'atur o el 20% més d'opcions de tenir un contracte temporal. 

Per als i les socialistes, la bretxa de gènere en el món del treball és una injustícia flagrant que no pot ser tolerada de cap manera. No ens resignem a viure en un món on el sexe condicioni tota la vida laboral, independentment del teu mèrit o capacitat. No ens resignem a viure en un món on ser mare suposi renunciar a la carrera professional. Volem una societat més justa i igualitària. 

Per això hem equiparat els permisos de maternitat i paternitat, defensem la igualtat salarial per a treballs del mateix valor, hem recuperat la cotització a la seguretat social de les cuidadores no professionals, i defensem la coresponsabilitat al treball reproductiu d'homes i dones per aconseguir la igualtat efectiva. 

Mentre hi hagi la meitat de la ciutadania discriminada, aquesta no serà la societat que els i les socialistes volem.