A l´últim ple municipal celebrat el 26 de novembre es va tornar a fer palès que la distància entre l'equip de govern i l'oposició és cada cop més gran. I que comença a ser insalvable. 
Entenem que ERC-Sumem per Alella té majoria absoluta –per això vam votar a favor de la investidura– i que a nosaltres ens toca picar pedra i estar acostumades a rebre negatives a les nostres propostes i al·legacions. Entenem, naturalment, que fer oposició és una feina ingrata i molt difícil, molt més encara davant d'un bloc monolític. Entenem també que una pandèmia mundial no és el millor moment per estar al capdavant d'un consistori i per això apreciem la gestió que se'n fa, i l'entrega i convicció que aquests tasca exigeix. 

Realment ho entenem tot. Som gent empàtica i que vol treballar, com tots, pel bé comú d'Alella. Però episodis com el de l´últim ple ens posen en guàrdia: creiem que s'està perdent l'oportunitat de fer les coses des d'un prisma conciliador i en col·laboració amb tots els actors, ja siguin polítics o veïnals, per tenir un poble encara millor del que ja és avui.

Trobem fora de lloc que el Govern s'enroqui sempre en les seves posicions, i que degradi i rebutgi per sistema les propostes que formulen els grups de l'oposició. I encara ens alarma més que ens contestin a preguntes amb altres preguntes, que ens diguin com hem de fer la feina i, sobretot, que ens renyin.

Nosaltres treballem com bonament podem i constructivament. Una de les funcions de l'oposició és fiscalitzar l'acció de govern, i no veiem bé que l'alcalde gesticuli ostensiblement i entoni el ja gastat “això no m'ho podeu fer” o ens retregui que les nostres formes no són correctes. És una manera personalíssima i molt estranya de diluir la proposta real amb retrets que no porten enlloc.

Nosaltres volem posar de manifest les nostres aportacions i crítiques a través del ple perquè creiem que és de molt interès per a la ciutadania que hi hagi debat públic i que és democràticament sa sentir opinions diferents a la versió oficial, i encara més quan s'esdevenen, justament, en el fòrum de representants emès en directe a través de les xarxes. Anar a un ple amb tot beneït i vist per sentència mostra un tarannà poc modern, per dir-ho d'alguna manera.