En aquests moments d'incertesa total, ara que encara no sabem què fer o no fer, amb la confusió i els balls de dades, les normes que van canviant de setmana en setmana, no podem fer més que viure el moment. Arribar a final de mes és un gran èxit per a molta gent, cada vegada hi ha més distància entre la gent benestant i la que no està bé, i sembla que això ha arribat per quedar-se.

Al nostre poble les diferències es veuen poc, perquè tenim un bon nivell de vida des de fa molts anys i vivim en una bombolla comparat, sense anar més lluny, amb el Masnou o Montgat. Tenim un poble preciós, amb carrers de vianants, activitats culturals i de lleure, instal·lacions municipals enormes (i les que estan en projecte) i de tecnologia punta que conformen el paisatge urbà més espectacular de la contrada. Podríem dir que vivim en un entorn privilegiat. Però, com ja és sabut, tanta llum com es projecti té la mateixa quantitat d'ombra. Encara que no es vegi, a Alella hi ha realitats terribles que sovint queden amagades amb l'enlluernament provocat per tots aquests anys de bonança, d'alegria econòmica i de bona gestió municipal.

Sense voler fer una crítica destructiva, que és la fàcil, sí que ens agradaria molt fer notar que tenim el vessant forestal i l'agrari ben fotuts: camins de muntanya o entre vinyes plens d'abocaments de runa o poda que es queden al lloc del delicte fins que es barregen amb la malesa i que hi deixen a manera de làpida la bossa negra que no es descompondrà fins d'aquí cent anys, trialeres cada cop més amples i transitades producte de la tala indiscriminada d'alguns “mountain bikers” que busquen el camí més difícil armats amb destrals i serres, caminants equipadíssims amb la roba més arrapada i amb colors impossibles que van cridant pel bosc i perdent els envasos de beguda isotònica i fins i tot les mascaretes…

Des d'aquesta finestra mensual que llegeix bastanta gent, volem encoratjar les alellenques i els alellencs a denunciar aquestes irregularitats i, sobretot, a no fer-les. Fa falta una feina de conscienciació de la població en molts aspectes, però veiem amb tristesa com aquest sector tan important és menystingut per l'administració i maltractat per una part (important) de la població.

Hem de caviar la percepció que es té del bosc i el camp alellencs: no són llocs d'esbarjo on es pot anar a passejar despreocupadament i deixar-hi les ampolles o llaunes i papers d'alumini a terra; són llocs on hi ha fauna i flora que s'ha de respectar i preservar, i tenir la mateixa actitud que a la ciutat no té cap sentit. Al bosc o al camp no hi ha la brigada!