X
Emergència sequera
Escrit Alella Primer-PSC març de 2020. Una Catalunya violeta (1a part)
 
Versió per imprimir
Alella primer PSC
  • Som socialistes i feministes de manera indestriable, perquè socialisme i feminisme són dues cares de la mateixa moneda. Avancem en el segle XXI des del convenciment que només ho podem fer des de la igualtat efectiva entre homes i dones i amb l'impuls d'un nou pacte social que garanteixi que compartim de manera equitativa l´àmbit privat i el públic de la
    nostra vida.

    És necessari incorporar una visió feminista i d'igualtat com a valor essencial a totes les polítiques públiques. Les polítiques públiques han d'impulsar aquest pacte que comporta, inexcusablement, una nova cultura organitzativa des del punt de vista social i econòmic i implica desterrar tota mena de discriminació de gènere fruit de la societat patriarcal en què s'inspira el nostre món. Una nova mirada lliure de micromasclismes que contribueixen a normalitzar socialment el masclisme, que requereix altes dosis d'empatia, de compromís per part del conjunt de la societat, de generositat en tant que necessita renúncies a privilegis molt assentats i en la que és imprescindible, a més, no posar per davant dels drets humans els desitjos individuals, siguin aquests d'homes o de dones. Uns desitjos que sovint estan lligats al neoliberalisme i, per tant, molt allunyats de la justícia social que reclamem des del socialisme.

    Tenim al davant reptes que hem d'afrontar amb urgència i amb decisió. Reptes per als quals no valen excuses i que necessiten polítiques valentes. El feminisme ha viscut en els darrers anys un nou impuls a escala mundial, però molt especialment a casa nostra. Ens en podem sentir contents, certament, perquè hem recolzat socialment i políticament un moviment que no té marxa enrere. Però, lluny de conformar-nos, aquesta onada violeta ha de provocar l'impuls definitiu cap a la igualtat real. Com a feministes, som combatents i exigents davant l'amenaça real que suposa el retorn dels discursos retrògrads i contraris als drets de les dones, que estan creixent i s'estan reproduint de la mà de la radicalització dels partits de dretes i de la ultradreta i que beuen del postmasclisme.

Pujar al principi de la pàgina