Els canvis que, en general, segurament ens aportin més valor són aquells de maduració lenta que afecten la nostra manera d'aproximar-nos a la realitat i sentit de les coses, obrint-nos noves perspectives. I això, esclar, també val per a la gestió municipal. La crisi econòmica i el debat polític (que la nostra entrada en el Govern lluny d'apaivagar-lo, ha fet més intens i eficaç) han de servir per replantejar l´ús de l'eina més poderosa de què disposa el poder públic: la política fiscal, que lògicament implica repensar moltes altres coses. Recursos, objectius i prioritats públiques, en primer terme. També el marc de relacions entre  l'administració pública  i la iniciativa privada.

La pressió fiscal que s'imposa a ciutadans i empreses, a més dels seus propis límits, ha de respondre sobretot a prioritats d'ordre social segons la realitat econòmica del moment, tenint ben present que la voracitat recaptadora de l´ Administració no és cap mite sinó una realitat que tendeix a confondre instruments i objectius, amagant sovint greus mancances dels gestors públics. Una millor i més eficaç labor social no necessàriament implica més pressió fiscal. A Alella estem en disposició de verificar-ho.

L'actual escenari econòmic, que tímidament comença a apuntar símptomes de millora, aconsella mantenir l'actual política de moderació fiscal no imposant més càrregues als ciutadans ni a les empreses del nostre entorn. En aquest sentit estem treballant per aplicar el 2015 una nova rebaixa de l'IBI, que passaria del tipus del 0,70 al 0,620, amb la congelació de totes les taxes i preus públics. L'aplicació d'aquestes mesures fiscals no han d'afectar en absolut els serveis municipals bàsics ni, com és la nostra prioritat, l'atenció a les persones i col·lectius amb més dificultats, donant així continuïtat als acords entre CIU i ERC del 2012 sobre un ampli conjunt de línees d'ajuts i bonificacions fiscals precisament per afavorir a aquests col·lectius.