Al ple municipal del 27 de gener vam ser crítiques amb la majoria de les propostes de l'ordre del dia.

En coherència amb el vot que hem emès sempre en afers de planejament, vam votar en contra d'un nou expedient urbanístic mentre no hi hagi un calendari i una voluntat clara d'impulsar la Comissió Municipal de Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental. Segons l'alcalde, aquesta reclamació ens exclou del debat urbanístic. Les nostres intervencions sobre aquest particular han estat sempre propositives i obertes a establir un diàleg per arribar a un acord. En diverses ocasions hem anunciat el tarannà, els objectius i els perfils professionals que podrien formar-la, però el Govern, en comptes de recollir el guant, s'espolsa la responsabilitat i ens la trasllada a nosaltres: “Facin vostès la proposta”, diuen, com si el reglament de funcionament d'aquest òrgan fos únicament cosa del nostre grup.

Com ja vam fer a l'octubre, vam sol·licitar que l'aparcament del giratori de Can Lleonart fos gratuït de dilluns a dijous, i que fos de pagament divendres, amb motiu del mercat setmanal, i el cap de setmana, coincidint amb l'arribada de visitants. La proposta es basava en un recompte regular dels vehicles estacionats a la zona. Durant els darrers quatre mesos, l'ocupació del giratori no va superar mai –fins i tot els dies pluja!– els 10 cotxes de dilluns a dijous, mentre que a l'aparcament de sorra adjacent la mitjana superava els 250. Per acabar amb la seva infrautilització, el Govern ha optat per un altre sistema més enrevessat que combina la gratuïtat amb el pagament de dilluns a diumenge. 

Per acabar, vam donar suport a una moció en defensa de l'escola en català perquè la salvaguarda i la promoció de la llengua han d'estar per sobre de cap altra consideració. Però també tenim clar que no arreglarem la cohesió social només amb la llengua. Cal la llengua i cal l'economia al servei de les persones. Per això cal la independència i exercir la sobirania.

Com al 1916, l'exemple torna a venir d'Irlanda. Què fa que una llengua amb 200.000 parlants com el gaèlic sigui reconeguda a la Unió Europea i, en canvi, una altra que parlen prop de 10 milions de persones sigui bandejada i menystinguda?

Ho fa possible l'agenda del retrobament? Ho fa possible la taula de diàleg? Ho fa possible la negociació d'uns pressupostos? Ho fa possible la confrontació intel·ligent? 

No. Només ho fa possible l'existència d'un Estat. I no és el mateix tenir un Estat propi que tenir un Estat en contra o tenir un govern de fireta.