Les instal·lacions fotogràfiques i audiovisuals d'Eva Marín (Premià de Mar 1978) posen l'accent en els aspectes que no estan visibles en la tòpica representació territorial concebuda institucionalment per velar les grans transformacions degudes al progrés capitalista de les darreres dècades. Ajudada per l'anàlisi històric del lloc, l'acostament a la memòria de les persones, l'estudi de la pervivència d'arquetips a les xarxes socials i des d'una constant agència política  aposta per una compromesa  infiltració en la realitat viva del territori per oferir-ne perspectives ocultes, mirades colaterals i símptomes disruptius.

Conscient d'estar situada al bell mig de “la geografia invisible de la perifèria”, inicia  la peça Entremig, per a la qual la artista ha estat resseguint amb la seva càmera des del 2008 fins a l'actualitat el Camí del Mig  (via alternativa a la NII que connecta tot els pobles costers del Maresme fins Barcelona), amb la voluntat de trobar rastres alternatius al consum utilitari d'aquest espai limítrof, que  ha generat greus afectacions a la naturalesa des dels anys 50. Un preocupant fenomen global de les formes d'explotació urbanística i comunicacional dels territoris con-urbans a les grans ciutats.

Més enllà de detenir-se en un mer document d'aquests processos de canvi, Eva Marín proposa un relat crític sobre les maneres de domesticar la natura i una mirada atenta a les formes de resistència que l'individu és capaç de generar davant els nous paisatges  imposats. Aquesta és una exposició que apel•la a la necessitat de conèixer l'espai i de repensar els entorns locals que habitem. Una clara invitació a percebre'ls sense condicionants.

FULL DE SALA