Orgullosos ens sentim dels nostres veïns de Mar i Muntanya donant suport i ajudant els propietaris a treure matalassos i estris de qui els hi havia ocupat casa seva amb total impunitat. Això va passar dijous 31 de març a una de les dotze cases del poble on gent fora del sistema ha decidit usurpar la propietat privada sense cap conseqüència cap a ells. Prèviament, un grup de veïns es concentraven a la porta de l'Ajuntament per a fer pressió davant la inacció manifesta de les autoritats, que lluny de resoldre una situació excepcionalment greu, han passat de negar la evidència de que els ocupes s'estan instal·lant al poble des de fa anys a explicar que l'Ajuntament no pot fer-hi res. Així, doncs, l'Alcalde va convocar els manifestants a Can Lleonart a les 21:15, i vam seguir amb la rutina del Ple, com si res.

Vam haver de sentir no poques bestieses. El pitjor, demanar més empatia cap els ocupes, parlar d'”èxode” i fins i tot justificar la ocupació del clan gitano. D'escoltar els veïns quan tot això va començar, no sé si s'hauria arribat tant lluny. Va quedar clar que amagar informació és totalment contraproduent pel poder i que aquest tampoc pot amagar-se eternament entre protocols, comissions i reglaments.

Els veïns van aconseguir el compromís de l'Alcalde de tornar-los a reunir el 13 d'abril a les 20h. I el que volen saber és: “què farà l'Ajuntament”, no el que no pot fer o el que diu la llei. La gent sap que la unió fa la força. Tots junts podem moure lo inamovible. Per això li vam demanar en aquella reunió que aprofiti el coneixement i els oferiments que el veïnat ens feia i un canvi radical d'estratègia que ha de començar per acabar amb les excuses. Hem d'evitar que s'ocupin més cases actuant sobre les que estan buides, hem d'incrementar la seguretat i hem d'enviar missatges contundents als ocupes. La impunitat no és admissible.