Els equipaments esportius d'un poble mostren el rigor, la visió i el compromís amb el futur esportiu del jovent del govern. No és el cas d'Alella. La situació del Camp Municipal de Fútbol, inaugurat el 1973, projecta una de les mes tristes imatges de la població, tot i el seu meravellós entorn. En sis anys celebrarem el centenari del CF Alella, i hi juguen el Rugbi Alella i la Unió Esportiva.

Uns 30.000 jugadors venen cada any al nostre terreny de joc, i es porten en les seves retines una de les pitjors imatges d'Alella, en comparació a la resta dels camps del Maresme. Altres ajuntaments han sabut invertir en unes instal·lacions esportives adients pels joves i infants. Cada temporada, uns 200 futbolistes alellencs entre 6 i 25 anys donen sentit al CF. Alella:  el seu esforç, els seus triomfs esportius no mereixen un terreny de joc i unes instal·lacions rebutjables i indignes.

L'ajuntament va aprovar el 2004 una inversió de 550.000€. Dotze anys mes tard la ineptitud segueix jugant al costat de la promesa mai complerta: la política que millor menteix és qui guanya les eleccions. Hi ha qui diu “sentir vergonya” continuada per la paraula incomplerta de l'Alcalde, mes projectat en el seu futur personal que en les necessitats d'Alella.

A l'últim Ple hem sabut que el govern ha negociat unes tarifes amb Sorea que gravaran notablement les butxaques de les famílies, tot i el vot en contra de TOTA l'oposició. L'increment afecta al consum d'aigua i serà del 9,57%. Tenint en compta l'IPC negatiu, l'Alcalde s'ha posat al costat de l'empresa concessionària en lloc de al costat dels veïns. La justificació és: “restablir l'equilibri econòmic financer de la concessió”. És a dir que, com a monopoli, aquest any 2016 guanyin 96.000€ (si els números de despeses que han presentat son correctes o reals).