Des que governa l'Andreu Francisco (maig de 2003) escoltem meravelles sobre com quedarà Can Calderó després d'estripar el Pla del govern anterior i reduir el nombre d'habitatges. Ara, ja veiem el colossal impacte visual de les alçades de les cases que es mengen literalment el valor arquitectònic del celler modernista de la Vinícola i de les dues masies. Can Serra ha quedat destrossada i a mitges a l'espera d'un nou comprador; Can Calderó quedarà perdut envoltat d'una urbanització que tant podria estar a la faldilla del Tibidabo com a Marbella. El pas dels anys ens donarà el verdader “impacte Francisco” al nostre poble, i encara no s'ha començat a arrencar les vinyes de La Serreta per fer-hi cases. Entre tant, anem comprant motos.

Com la de que Josep Oliu comprava Can Xeco Monnar per a rehabilitar-ho (ja ho té a la venda fent un negoci rodó: li ha venut els jardins dels Escolapis al rus i li ha sortit de franc la masia sense fer-hi res). Oliu, el Marquès d'Alella, l'Alcalde.... actors d'una operació en la que els bancs s'han inhibit de fer els tractes directament amb l'inversor.

Motos grans i motos petites. Com quan l'Alcalde li dona més valor a la paraula de la part interessada, com exemple recent, a la de la veïna que pateix i reclama, no un rescabalament personal, sinó assegurar-se'n de que no tornarà a posar-se en risc la vida de ningú. La seva neta va estar a punt d'ofegar-se a la Piscina Municipal; com la direcció  ho nega, assumpte tancat. Com a representants públics, a què donem més valor? A la paraula d'un veí o a la que representa la concessionària de torn? Ser alcalde o regidor, és el principi de tot o és només el fi? Quan governen i mantenen el poder durant tants anys, què acaba passant?.

Fa uns mesos l0Alcalde va reconèixer manca d'informació quan les ocupacions. Ara, amb el repunt de robatoris ha tornat a passar el mateix.