Investigació artística i sonora que se serveix de les llibretes escrites per Jacint Verdaguer entre 1890 i 1893, mentre assistia a sessions d'exorcismes en un pis de Barcelona, per reflexionar sobre el fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i fins i tot
teatrals. Una proposta que alhora es vincula amb el Projecte IN_CERT per la seva mirada profundament actual.

Enric Casasses n'escriu al full de sala: "Això de cabosanroque és un incendi espiritual de grans proporcions, un incendi descontrolat controladíssim a l'interior d'una peça (una cambra, un pis, una obra de teatre?) que batega amb una respiració tècnicament mil·limetrada, perfecta, inexorable, com si la fredor metàl·lica de l'electricitat i de les superfícies hiperllises dels plàstics inflables, la perfecció dels mecanismes de so i d'imatge i les esgarrifances de la superfície inalterable de l'aigua estiguessin programades per una cosa descontrolada que si no fos així no es podria manifestar".