L'Ajuntament d'Alella ha participat aquest dimarts, 13 d'octubre, en l'acte commemoratiu del 117è aniversari de l'afusellament de l'alellenc Francesc Ferrer i Guàrdia, en la tradicional ofrena floral davant del monument dedicat al pedagog a la muntanya de Montjuïc, a la qual han assistit la regidora de Cultura, Identitati Llengua, Elisabet Vilaró, i la regidora d'Educació i Infància, Gemma Grau.

L'acte, promogut per la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha girat a l'entorn del 125è aniversari de l'Escola Moderna que el pedàgog alellenc va fundar. 

Coincidint amb l'aniversari del seu afusellament se celebren a Alella les 12es Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'Innovació Educativa, dedicades enguany a parlar sobre la importància del benestar emocional dels docents per a la millora d'educació. 

El Ple del 29 de maig de 2025 va aprovar una moció, reafirmant el compromís de l'Ajuntament amb la memòria històrica i la justícia democràtica, i reconeixent Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la lluita per l'educació lliure i els drets civils. La moció promou la constitució d'una comissió que impulsi la revisió i l'anul·lació de la sentència de 1909, i insta el Ministeri de Justícia i la Generalitat a donar suport institucional i jurídic a aquesta demanda. Aquest va ser el tret de sortida d'una campanya per promoure la revisió i anul·lació de sentència contra Ferrer i Guàrdia que cada vegada té més adhesions. 

La campanya impulsada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, amb el suport de l'Ajuntament d'Alella i diverses entitats educatives i socials, es va posar en marxa el 18 de juny de 2025 amb la difusió pública del manifest “Ferrer i Guàrdia: una condemna injusta que la democràcia ha de reparar” i la plataforma d'adhesions. La petició d'anul·lació de la sentència ja ha rebut 733 adhesions de persones i de 88 entitats del món social, educatiu, cultural i polític.

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser executat al castell de Montjuïc l'any 1909, acusat falsament de liderar la Setmana Tràgica. Més d'un segle després, la seva condemna no ha estat anul·lada, i el seu llegat pedagògic continua absent del reconeixement institucional. Amb aquesta campanya, es reivindica no només la seva figura, sinó el seu pensament compromès amb el pensament crític, l'emancipació social i la laïcitat.