Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 - Barcelona, 1909) és una figura cabdal de la pedagogia contemporània i del pensament llibertari europeu. El seu nom està estretament vinculat a la fundació de l'Escola Moderna i a la defensa d'una educació laica, científica i emancipadora. 

Orígens i formació 

Nascut en una família pagesa d'Alella, Ferrer aviat va destacar per una inquietud intel·lectual que el va portar a allunyar-se dels camins convencionals del seu entorn. Després de passar per Barcelona i Madrid, es va exiliar a París, on va entrar en contacte amb cercles republicans, progressistes i llibertaris que van influir de manera decisiva en la seva visió del món i en la concepció d'un model educatiu profundament renovador. 

L'Escola Moderna 

Amb la petita herència d'Ernestine Meunier, Ferrer va fundar el 1901 l'Escola Moderna al carrer Bailèn de Barcelona. Aquest projecte pedagògic, documentat extensament per institucions com la Fundació Ferrer i Guàrdia, apostava per una educació sense dogmes, fonamentada en l'observació, el raonament científic i la coeducació. 

En només uns anys, el moviment de l'Escola Moderna es va estendre a desenes de centres i va generar una important producció editorial destinada a infants, mestres i famílies. Els textos i materials originals de l'Escola Moderna són accessibles a través de diverses fonts públiques, especialment la Fundació Ferrer i Guàrdia, que conserva i difon bona part del llegat; la Viquipèdia, que ofereix una síntesi enciclopèdica amb referències i publicacions digitals, articles acadèmics i arxius municipals d'Alella i Barcelona. 

Repressió i projecció internacional 

La difusió de les seves idees va anar acompanyada d'una creixent hostilitat per part dels sectors més conservadors. L'atemptat de Mateo Morral el 1906, malgrat no tenir-hi cap implicació, va ser utilitzat per desacreditar-lo i perseguir-lo. Posteriorment, el context tens de la Setmana Tràgica de 1909 va desencadenar un procés judicial irregular que va acabar amb la seva execució al castell de Montjuïc. 

La reacció internacional fou immediata. Entitats, intel·lectuals i diaris d'arreu d'Europa i Amèrica van denunciar la injustícia del procés i Ferrer es va convertir en un símbol de la llibertat de pensament i de la lluita contra la repressió política. 

Ferrer i Alella 

La relació de Ferrer amb el seu poble natal continua sent un element important del seu record. Alella conserva espais i memòries vinculades a la seva infantesa i joventut, així com testimonis documentals preservats i divulgats a través de publicacions locals com la revista Alella. 

Llegat i actualitat

Avui, més d'un segle després, la influència de Ferrer continua present en moviments pedagògics renovadors, en estudis acadèmics i en iniciatives educatives que reivindiquen la curiositat, el pensament crític i la llibertat de consciència com a pilars de l'aprenentatge. 

El seu llegat s'ha estudiat, reinterpretat i difós des de múltiples àmbits, i aquesta pàgina pretén ser una porta d'entrada a aquesta herència col·lectiva.