En un acte molt emotiu, conduït per l'alellenca Anna Alfaro, es va fer lliurament a alguns dels familiars dels documents que anul·len de manera oficial els judicis sumaríssims i les sentències franquistes. L'acte es va iniciar amb un parlament del 3r tinent d'alcalde, Cristóbal Zueras, en el qual va animar la ciutadania i entitats i col·lectius a col·laborar amb l'Ajuntament en la recuperació de la memòria democràtica del poble. 

Seguidament, va intervenir el director general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses, que va recordar que les polítiques de recuperació de la memòria democràtica es basa en quatre principis del dret internacional "la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició". Aragoneses va agrair el treball de les entitats, com Cerquem les Arrels, per donar a conèixer les víctimes del franquisme i va insistir que a més del deure de conèixer, les institucions democràtiques tenen l'obligació del deure de reconeixement d'aquesta injustícia per intentar reparar les víctimes i els seus familiars.

A continuació, d'historiador i documentalista alellenc Ramon Anglada, membre de Cerquem les Arrels, va fer una pinzellada d'alguns dels processos o sentències i actes de repressió que van patir els veïns i veïnes d'Alella. L'historiador va destacar la repressió que durant anys van patir moltes dones d'Alella que eren familiars de represariats, obligades a netejar l'església i els carrers del poble, també com s'obligava a anar a l'ofici diari als treballadors del camp, com es marcava la manera de vestir a les dates assenyalades o es restringia l'accés als menjadors socials als infants de mares solteres. Anglada va remarcar l'extrema violència de la secció local de la Falange i l'ocupació que va fer de l'espai públic. En la seva intervenció va recordar alguns veïns i veïnes represaliats que no formen part de la llista perquè no van ser processats. 

Seguidament, es va fer el lliurament dels certificats de reparació jurídica als familiars presents a la sala, recordant cadascun dels noms de la llista i la pena a la qual van ser condemnats. 

En representació de totes les famílies va prendre la paraula Mariona Castellví, neta del represaliat Antoni Vidal, que va agrair a l'Ajuntament l'organització de l'acte de reconeixement i l'entitat Cerquem les Arrels la seva bona tasca i el paper imprescindible per recuperar i dignificar la història de les famílies que van patir la represió de les víctimes del franquisme a Alella. "Cada família sap el patiment i les vivències viscudes, el dolor, els silencis i l'empremta que ha deixat a les generacions posteriors", va dir la Mariona que es va mostrar molt emocionada de poder participar en aquest acte, al costat del seu pare, i recordar el seu avi i sobretot el patiment de la seva àvia i dels fills i el van haver de patir per ser una família "roja" durant els anys del franquisme.

L'alcalde d'Alella, Marc Almendro, va concloure l'acte recordant que "el dany que totes aquestes persones que van viure durant la guerra i els anys que van venir després és vostre i és nostre". Aquest acte "fem memòria i fem justícia, però també volem enfortir els fonaments democràtics, la llibertat del poble i del país. "Ens mantenim decididament ferms en la nostra lluita pels drets de les persones i dels pobles en tots aquests valors, però també és imprescindible reparar el mal, cuidar-nos", va dir l'alcalde. 

L'emoció de l'acte es va veure reforçada amb la interpretació del Cant dels Ocells pels alumnes de l'escola Ressò.

La petició de nul·litat va ser impulsada per l'Ajuntament d'Alella a través d'un decret d'alcaldia, signat el passat mes de juny de 2019, en què s'acorda “aprovar la sol·licitud al Departament de Justícia de l'emissió de sengles document oficial de reparació jurídica de les víctimes del franquisme nascudes o residents a Alella que consten a la llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya, per tal de deixar constància de la nul·litat d'aquestes sentències i resolucions, emanades d'uns tribunals il·legals, acabant amb els efectes legals que hagin pogut tenir i amb la voluntat de contribuir a la seva reparació simbòlica de les víctimes”.