Existeix una expressió catalana que parla de “fer combregar algú amb rodes de molí”. I això és exactament el que pretén l'Ajuntament d'Alella en el cas de les caixes desaparegudes de l'arxiu municipal.
L'any 2002, l'alcalde Salvador Artés va dipositar a l'arxiu una documentació que havia pertangut a la secció local de la Falange, relativa a la postguerra. Aquesta documentació li havia estat lliurada per una tercera persona, i s'incorporava a l'arxiu segellada i lacrada i amb una restricció imperativa molt clara: era prohibit d'obrir-la fins a l'1 de gener del 2016. Des de llavors, alguns historiadors han esperat amb resignació que arribés el moment de la seva consulta, però quina ha estat la seva sorpresa en descobrir que, un cop arribats a aquesta data, la documentació s'havia esfumat misteriosament.
Setmanes després de ser-ne coneixedor, l'Ajuntament n'ha denunciat la pèrdua a la Policia Local i l'ha reconeguda públicament als mitjans de comunicació. El fet és gravíssim, i permet de constatar un cop més el descontrol i la gestió nefasta d'un arxiu on la documentació administrativa continua literalment barrejada amb fons històrics de gran valor.
És innegable el compromís d'aquest Govern i de l'alcalde Andreu Francisco amb la recuperació de la memòria històrica local i, en especial, la dels alellencs assassinats i represaliats pel franquisme. És per això que no podem entendre la seva actuació en aquest afer. Hi ha un fet indubtable: la negligència en la custòdia de la documentació és responsabilitat exclusiva de l'Ajuntament. Que els mitjans que se n'han fet ressò parlin obertament de “robatori” i que s'apunti que “a l'arxiu hi tenen accés persones de fora de la corporació” és lamentable per les sospites que genera.
El que cal és ser sincers i acceptar l'autoria i la responsabilitat d'aquesta pèrdua. Cal esclarir els fets i depurar les responsabilitats tècniques i polítiques que calguin. Si bé és cert que per primer vegada en 15 anys s'estan fent algunes passes per corregir l'abandó de l'arxiu mitjançant la contractació parcial d'una professional de vàlua provada, tot això arriba tard si tenim en compte les diverses advertències fetes fins ara. Al nostre entendre, el problema no es resoldrà totalment fins que no sigui una realitat la creació d'un arxiu històric independent amb la corresponent plaça d'arxiver/a. Mentrestant seguirem embolicant la troca amb canvis de pany i la instal·lació d'una càmera de seguretat a l'arxiu per seguir mantenint viva la hipòtesi del robatori. Però tot és molt més senzill: es diu incompetència i mala gestió.