L'altra cara de la llibertat de premsa és la llibertat d'elegir i rebre informació, inclosa la llibertat de col·laborar o no amb els mitjans de comunicació. CDC ha decidit responsablement deixar de col·laborar amb la REVISTA ALELLA. Qualsevol informació referida a CDC que s'hi publiqui o es deixi de publicar no comptarà en cap cas amb la nostra participació. Que no ens vinguin a buscar: ni donarem l'opinió, ni confirmarem ni desmentirem res.
La REVISTA pot seguir fent amb CDC el que ha vingut fent fins ara, només faltaria, però que ho faci sense el nostre concurs. Res més lluny de voler influir en la seva llibertat de fixar continguts i d'opinar, ni de negar el dret a equivocar-nos que tenim tots plegats. Però que no comptin amb CDC per a disfressar d'objectivitat el seu dubtós expedient professional amb nosaltres. En tot cas estarem atents a la veracitat de la informació que publiqui, i valorarem també la que deixi de publicar.
El problema ve de lluny, de molt abans de la nostra queixa pel tractament que sens va dispensar en la tramitació del POUM (maig 2010): la línia marcada pel director Ramon Ruiz sempre ha estat bel·ligerant amb el nostre partit. A la seva particular manera, això sí. Una pluja fina de bel·ligerància que és negada amb un posat d'nnocent sorpresa i falsa indignació. I aquest és el fons del problema: mai CDC hauria pres una decisió com aquesta si en lloc d'un tracte mesquí es trobés davant d'una crítica política oberta, valenta, per dura o injusta que la poguéssim arribar a considerar. La batalla de la discrepància política s'ha de poder lliurar amb arguments en l'àmbit públic. Sempre hi hauria d'haver espai per al debat.
Però aquest no és el cas: CDC no té marge ni tan sols per a la rèplica en aquesta nebulosa d'innocència professional i falsa neutralitat darrera la qual s'amaga la REVISTA ALELLA per a practicar la petita insídia i l'oblit selectiu. No creiem que el fet que la REVISTA ALELLA (i també personalment el seu director) estiguin subvencionats per l'Ajuntament sigui causa directa ni principal de la seva particular desconsideració amb CDC. Evidentment que existeix una certa diguem-ne àrea de confort i d'afinitat amb qui paga, però més aviat som de l'opinió que és precisament pel fet de rebre diners públics que el director Ramon Ruiz persevera a parlar-nos des d'un púlpit de falsa neutralitat des del qual, almenys pel que fa a CDC, pretén alguna cosa més que alliçonar-nos.