El 26J es preveuen uns resultats electorals força semblants als del 20D. Llavors no es va poder formar govern, oferint els partits espanyols una imatge  penosa, amb moments hilarants. Des de l'endemà mateix ja es veia clar que no se'n sortirien.

Catalunya ho sobrevolava tot, interferia en les converses, en les condicions dels preacords, inclús en les intencions, però tots feien veure que es tractava d'un expedient menor, sacrificable. Ara, el 26J, els resultats no canviaran gaire però Espanya tindrà govern. Probablement una petita, o no tan petita, coalició liderada pel PP. Catalunya els unirà, ara sí.

Però l'independentisme comet el seu segon error consecutiu, en molt poc temps. Un error poc transcendent, si és vol, però significatiu. No hem après res de l'experiència i tornarem a regalar la victòria a Podemos. Catalunya es tornarà a pintar de color lila. Què hi ha que pugui justificar no anar junts a Madrid, quan del que es tracta de fer allà és servir el nostre Govern d'unitat per assolir la independència?

Que potser hi anem a fer lleis espanyoles perquè no les podem fer aquí? Que no ens vinguin amb allò de la “unitat d'acció i bla bla bla”: 17 és més que 9+8, i no estem per fer regals ni autogols. ERC s'ha tornat a equivocar. Com també s'equivoca en el seu judici sobre la CUP, fet encara més alarmant.

CDC Alella estarà en primera línia electoral. La Cristina Xatart s'ha integrat a la llista encapçalada pel Francesc Homs, com a número 9 per Barcelona. És un doble reconeixement que ens fa molt contents. Primer per la Cristina, a qui el partit reconeix la seva vàlua política i labor, sempre constructiva, en l'àmbit municipal. Sap que treballarà fort. I també perquè és una manifestació de confiança en la nostra manera d'entendre i fer política a Alella, modestament.