Primàries Alella ha pres la iniciativa, el compromís de compartir la legislatura entre quatre persones permet que la seva aportació al consistori sigui més oberta i polivalent.

Una decisió valenta que porta a una desafortunada situació: des de la renúncia de Na. Glòria Monné el dijous 26 de setembre fins a la presa de càrrec de la meva persona el dia 30 d'octubre, Primàries Alella ha estat sense representació, significant que a les diferents sessions informatives que s'han dut a terme en aquest període ha estat senzillament convidada; sense veu i, per tant, purs espectadors.

Som conscients de la peculiaritat de la nostra decisió, desvincular el càrrec d'una única figura i vinculant-lo a un equip de persones. Normalitzar aquestes propostes ens permetria, entre molts altres avantatges a valorar entre tots, trobar una solució a aquest parèntesi en què no se'ns ha permès donar veu als nostres votants.

Al ple del mes d'octubre s'aproven els pressupostos del 2025. Respecte dels de l'any 2024, en què l'equip de govern ens va informar de la necessària contenció en despesa i l'increment dels ingressos entre altres mesures apujant els impostos, els pressupostos de l'any vinent són una festa. D'un any per l'altra, Alella es pot permetre congelar impostos i alhora invertir en obres públiques més d'un 500% mentre partides com educació i infància, adolescència i joventut o el programa d'ajut al lloguer pels joves, l'import es manté i, per tant, es veu reduït per l'IPC anual.

Hauríem de ser més prudents i valorar molt bé la destinació d'aquestes elevades quanties.

Vàrem estar presents a l'audiència informativa de La Miralda, dels 86 habitatges que es construïen inicialment, ara ja en són 146.

Si tenim en compte els 198 habitatges de la Serreta (14 blocs de pisos, 3 piscines...) i els 146 de la Miralda, ja en tenim 344 de nova construcció sense afegir-hi la resta d'obres que hi ha previstes.

És preocupant el camí que s'ha pres; no som capaços d'adonar-nos que l'excel·lència d'Alella és ser poble i que hauríem de treballar per mantenir aquesta essència. Per contra, només es treballa per augmentar la població allargant la mà cap a Barcelona sense valorar-ne les conseqüències.

Pensar en el futur és controlar l'edificabilitat i l'augment de la població perquè sigui gradual i relacionat amb l'estructura del poble i accessos, mantenir rieres, pous, espais naturals...

Pensar en el futur és pensar diferent, buscar solucions alternatives.