El dret a l'habitatge ocupa un lloc central entre les preocupacions ciutadanes. Les conseqüències de la crisi econòmica, que va deixar moltes famílies sense habitatge i sense recursos per obtenir-ne, encara no s'han superat; és més, es poden veure agreujades per l'esclat de la pandèmia.
Ara més que mai, totes les administracions hem de destinar recursos i treballar coordinades per afrontar les necessitats habitacionals de tantes famílies en situació de vulnerabilitat. Només amb més recursos, una acció coordinada i la implicació del sector privat, podrem trobar la solució al problema de l'habitatge.
I quan parlem del sector privat, no podem deixar de referir-nos als grans tenidors, perquè l'habitatge ha de complir la seva funció social i no pot ser objecte d'especulació. Per tant, cal que més enllà de l'actuació i dels recursos públics, l´àmbit privat, i en especial els grans tenidors, assumeixin la seva responsabilitat social i posin al mercat el seu parc d'habitatges.
No és tolerable que hi hagi habitatges buits, de la mateixa manera que no és tolerable que s'ocupin habitatges il·legalment.
L'ocupació delictiva d'habitatges és un fenomen divers, que a Catalunya té una gran incidència i que afecta en molts casos la convivència als barris de les nostres ciutats. Un fenomen que des dels ajuntaments ens correspon encarar, en moltes ocasions mancats de les eines necessàries, sense les quals es pot fracassar a l'hora de poder oferir habitatges per a col·lectius vulnerables i d'assolir seguretat i eficàcia policial i judicial per lluitar contra les ocupacions delictives.
Els Ajuntaments no ens podem trobar sols gestionant situacions molt complexes que, a més, poden derivar en conflictes veïnals. De la seva banda, el Govern de la Generalitat no pot mirar cap a una altra banda i no fer res.