Entrem en any electoral. Passats tres anys i mig des de les darreres eleccions municipals és moment per a posar les coses en perspectiva. Vivim uns temps molt intensos i esperançadors que, com se sol dir, ens han portat a un vertader canvi de paradigma polític del que Alella no en podia quedar aliena. És més, a Alella hem sabut situar-nos en primera línia d'aquest canvi. Mai res no tornarà a ser com abans: en molts sentits la política catalana s'ha clarificat i ho celebrem.
Veníem de vuit anys difícils. El diàleg entre l'alcalde i l'oposició, quan n'hi havia, era un diàleg de sords. Havíem aconseguit fer el més difícil: magnificar el poc que realment ens separava i menystenir el molt que podíem acordar. Es feia política municipal molt per sota de les respectives possibilitats. Cadascú, per descomptat, des de la seva pròpia responsabilitat.
De les darreres eleccions ençà les coses han canviat i estem convençuts que l'actual entesa es projectarà en els propers anys amb molt bons resultats per al poble. A ben segur que hi ha ajudat l'energia positiva transmet el país, a pesar de tot i de la terrible crisi econòmica. Però sobretot, per dir-ho ras i curt, ens hi ha ajudat el fet de prendre consciència del ridícul acumulat. El punt d'inflexió segurament es podria situar en el dur debat sobre l'oportunitat del projecte de nou casal –auditori que impulsava l'alcalde, i que finalment es va aparcar en un gest polític ple de bon sentit i coratge.
Dos anys d'una oposició cada dia millor acceptada i un any i mig a govern, fa que avui puguem presentar una realitat que sens dubte ens ratifica en la nostra visió de la política municipal, i que difícilment es podrà comparar amb cap altra experiència prèvia, almenys a Alella: CDC ha donat ja compliment al 40% del seu darrer programa electoral, tenint-ne projectat o en curs d'execució a curt termini un 30% més. Una realitat que fins a cert punt pot sorprendre i que mereix explicar-se amb més detall en el proper Full.