El 24 de febrer, poques hores després de la invasió russa d'Ucraïna, el ple municipal va aprovar per via d'urgència una declaració institucional de condemna. Tot i comptar amb el suport de la resta de grups, el Govern d'ERC va convocar l'1 de març una concentració a favor de la pau, de la qual vam ser informades tard i malament. Com sempre.

Dos. Encara que la nostra opinió tingui poc pes, vam donar suport al nou Pla Local de Joventut. Joves de la nostra assemblea hi van poder incidir en la tramitació, però el Govern va negligir aspectes com les polítiques per incentivar la contractació de joves per part dels negocis locals, la diversificació de l'oferta d'oci, el treball cooperatiu en l’àmbit de la gestió forestal o l'impuls a noves formes de compartició de l'habitatge.

Tres. Ens vam oposar radicalment al decomís per part d'ERC de les competències que té atribuïdes el ple. El 22 de juliol vam votar a favor de l'ordenança de convivència, segons la qual correspon al ple la imposició de sancions greus i molt greus. La norma va entrar en vigor el 29 d'octubre i, fins al moment, no se n'ha incoat cap. No obstant això, la majoria absolutista d'ERC ha arrabassat al plenari aquesta atribució i l'ha transferida a la Junta de Govern per “agilitar el procediment”. Una nova bufetada al consens.

Quatre. Sempre hem manifestat la nostra desconfiança per l'aposta indiscriminada per l’ús hoteler que alguns inversors volen fer a Alella; entre d'altres coses, perquè el nostre model de poble no passa per convertir-nos en un ressort per a les elits de ves a saber on. En diverses ocasions hem alertat dels riscos que pot suposar, per a la mateixa viabilitat dels projectes, l'aparició d'un clúster hoteler de luxe al voltant de Cal Governador. 

I, tanmateix, vam felicitar –de tot cor, sense ironia– als autors del Pla de Millora Urbana (PMU) de Ca la Madame per acollir-hi un establiment de catorze habitacions. Des del punt de vista tècnic i de la seva formalització, creiem que és un dels projectes més reeixits que s'han tramitat mai. Primer, perquè posa fi a la degradació d'un Bé Cultural d'Interès Local a través d'un ús que ha de revertir en el patrimoni i, segon, perquè el projecte se situa dins dels límits de la R-A-C-I-O-N-A-L-I-T-A-T i és respectuós amb l'edificació històrica i, per extensió, amb el paisatge i la fesomia de la finca.   

Això ens demostra que, en contra de les presses dels polítics, moltes vegades val la pena rebutjar els projectes que no satisfan les exigències socials, ambientals, patrimonials i econòmiques més elementals, perquè sempre hi ha segones i terceres oportunitats.