Ens envaeix una barreja de sentiments quan pensem en les nostres preses i presos polítics. Una profunda tristesa i angoixa perquè els han arrabassat la llibertat i els mantenen lluny de les seves famílies, patint per no poder abraçar els seus éssers estimats. I alhora una gran indignació i ràbia en veure com n´és d'injusta i de venjativa aquesta sentència.

I mentrestant la repressió i la no-política segueixen imperant impunement. Aquest estat ranci, sense identitat i que va a la deriva sense aturador, ens ha imposat una repressió sense precedents en les últimes dècades. Un estat que segueix fent cas omís del que significa viure en democràcia i del que són els drets fonamentals de les persones, malgrat vantar-se i omplir-se la boca de ser un dels estats europeus en que la democràcia gaudeix de millor salut. 

Aquesta vergonya de sentència ens porta amb més convicció que mai a seguir endavant sense defallir, a sortir al carrer sense descans, a la desobediència civil per reclamar la seva llibertat, i fins a aconseguir allò pel què les nostres generacions avantpassades van lluitar i moltes persones s'hi van deixar la vida. Més que mai ens necessitem amb fermesa i amb fortalesa. I aquesta fortalesa ja s'està evidenciant de moltes maneres: les gentades que van anar a l'aeroport, a les marxes per la llibertat o a la manifestació del dissabte 26, l'esbroncada del personal de Sant Pau al president del Gobierno, les persones que s'autoinculpen dels mateixos “delictes” que s'ha inventat el Tribunal Suprem, i tantes altres accions que demostren que res no ens farà abandonar un dels drets fonamentals dels pobles: l'autodeterminació.

Les nostres preses i presos polítics estan fent un gran sacrifici des que se'ls van endur a presó i, pesi a qui li pesi, seguiran essent la representació legítima d'un poble que es mou en un camí únic: la via cap a la llibertat. Un poble que vol resoldre a les urnes el que aquest estat repressiu només sap encarar a cops de porra i de sentències injustes. No volen fer política, han tret a passejar l'estat repressiu que estava endormiscat però latent. La independència és l´única solució possible per poder seguir vivint en democràcia, en una societat justa, lliure i plural. 

Aquests dies deia l'Oriol Junqueras: “És venjança, no és justícia. S'han acarnissat, però no per això deixarem de ser republicans ni independentistes. Avui més que mai seguirem defensant la llibertat, la justícia i el progrés”