"El vi i jo

M’agrada aquella dita que recorda que

quan la terra és rica i fèrtil s’hi planten

verdures. Però quan el sòl sembla que

no té res per donar llavors és quan es

dedica al cultiu llegendari, ancestral,

per excel·lència, i més complex: el del vi.

Reconec que fer vi és un ofici on cal molt

de sentit comú i molt de respecte per

la terra. Se l’ha de tractar com un ésser

viu, com si fos una persona. Per tant

s’hi ha d’abocar molt d’amor, a la terra.

L’has d’estimar, l’has de cuidar, l’has

d’escoltar, l’has de saber interpretar

en cada moment. Canvia i cada any

és diferent. El vi creix en el regne del

sabor, en les vicissituds salvatges del

gust. I no podem oblidar que hi ha una

certa lògica entre el territori i la vinya. I

si s’aconsegueix aquesta connexió, el

producte és únic.

Amb els anys he après a apreciar el vi.

M’esforço per notar el gust que només

el sòl on ha arrelat el cep li pot donar

una personalitat diferenciada; a

detectar les empremtes del clima

en el raïm. Les aromes, les sensacions

i els diferents gustos que es paladegen

mentre un glop m’omple la boca i una

onada de sensacions es gronxa pel

paladar amanyagat per la llengua

fins que es tradueix en un plaer

indescriptible. També he sabut que el vi,

un bon vi, no serveix per embriagar-se,

perquè no estaria gaudint de la vida,

sinó aplicant un instint animal i primari.

Tot i que la seva raó de ser és donar

plaer i, per tant, quan en beus t’ho

has d’anar a passar bé. El món es

veu d’una altra manera amb una

mica de vi a l’estómac".