El Ple del 28 d'abril va donar llum verda definitiva al Pla Parcial de la Serreta i el Pla, l'operació urbanística més important recollida al POUM, juntament amb el sector econòmic i comercial de La Miralda. El pla, que va ser aprovar inicialment per Junta de Govern el febrer de 2019, contempla la construcció de 198 habitatges a la zona de La Serreta—dels quals 90 seran de protecció oficial en règim de lloguer— i un sistema d'equipaments esportius a l'aire lliure a la zona del Pla que formarà part i completarà el recorregut esportiu situat al voltant de la Creu de Pedra.
Pel que fa al subsector de La Serreta, es planteja la construcció de 198 habitatges repartits en tres illes amb una quinzena d'edificis de planta baixa més 2. A l'illa 1, a tocar del carrer de La Serreta, es concentraran tots els habitatges protegits de règim general i una part dels concertats i els 1.500 m2 de sostre comercial, juntament amb el sòl de cessió per a equipaments públics (2.700m2 aproximadament) que es preveuen destinar a una nova llar d'infants. En els 6 edificis de l'illa 2 es concentrarien els 78 habitatges lliures i en l'illa 3 es preveuen construir 68 unitats, 38 de protecció oficial i 30 lliures.
Pel que fa al subsector del Pla es preveu la creació d'un espai públic central al llarg del Camí del Mig, amb una gran plaça pública a l'altura del Passeig de la Creu de Pedra i dues àrees esportives al voltant del carrer de Folch i Torres fins a connectar amb el carrer del Pla.
El Pla Parcial es va aprovar amb els vots a favor d'ERC+SxA i el vot en contra de JxCAT, Gd'A, AA-CUP, AP-PSC i l'abstenció de Cs. A la sessió, l'alcalde Marc Almendro va contextualitzar aquest pla dins del POUM, aprovat l'any 2014 amb el vot favorable dels 12 dels 13 regidors i regidores de l'Ajuntament, i va detallar les dades més rellevants d'aquest pla urbanístic.
Esteve Garcia-Ossorio del grup municipal JxCAT va demanar la retirada de la proposta de l'ordre del dia per tal d'obrir un debat i assolir un consens. També es va mostrar contrari a l'aprovació definitiva, el portaveu del grup municipal Gd'A i soci de govern, Josep Bardés, apel·lant a un creixement equilibrat i tranquil. En la mateixa línia es va manifestar el portaveu d'AP-PSC, Cristóbal Zueras, assenyalant com l'origen del problema el fet que POUM concentri aquests habitatges a La Serreta, en comptes de distribuir-lo en altres sectors del poble. El portaveu de l'AA-CUP, Mark Ullod, va detallar les al·legacions presentades pel seu grup municipal l'any 2019 i va argumentar el vot en contra pel fet de no haver rebut cap mena de resposta durant aquests tres anys. Per part de Ciutadans, Jose Antoni Bernal, va reiterar la necessitat de construir més habitatge social, però va plantejar dubtes sobre els problemes de mobilitat que es poden generar en aquests àmbits.
L'alcalde va defensar la vigència del POUM i va lamentar que els grups municipals no hagin fet "propostes constructives" a les diferents sessions de la Comissió informàtiva especial creada per parlar dels temes del POUM en aquest mandat.
Audiència pública i sessió participativa
Per tal d'explicar el contingut d'aquest pla a la ciutadania, l'Ajuntament va convocar una audiència pública el 25 d'abril en la qual van participar prop de 200 persones.
A més, el 25 de maig es convocarà el veïnat dels àmbits afectats i a la comissió de camins escolars a participar en un itinerari participatiu per tal de copsar les seves opinions sobre diferents aspectes relatius a la urbanització, com ara l'enllumenat, les voreres o les zones verdes.
Modificació de la plantilla i els llocs de treball
L'aprovació del Pla Parcial de La Serreta i el Pla va ocupar la major part de la sessió plenària, incluït l'apartat de precs i preguntes en què van prendre la paraula algunes de les persones assistents per manifestar la seva oposició a aquest pla.
A la sessió també es van aprovar la modificació de la plantilla i els llocs de treball amb la finalitat de reconvertir places laborals, algunes d'elles en el marc del procés d'estabilització d'acord amb la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, i reclassificar com a funcionàries. Les dues modificacions es van aprovar amb el vot a favor de tots els grups municipals, excepte d'AA-CUP que va votar en contra.
El Ple també va aprovar per unanimitat la delimitació entre els termes municipals d'Alella i Tiana i una declaració institucional en què es renova el compromís d'afavorir l'accessibilitat a serveis de cures de proximitat i donar suport a les persones cuidadores. A la declaració s'acorda el següent:
1. Impulsar polítiques públiques locals que situïn les cures en el centre del debat i de l'acció municipal des d'una perspectiva de democratització de la cura i de corresponsabilització d'homes i dones.
2. Afavorir l'accessibilitat a serveis de cures de proximitat, en la llar o en la comunitat, en el marc de la cooperació interadministrativa, i apostant per la innovació social.
3. Incorporar la perspectiva de la interdependència, del cicle vital i de l'atenció centrada en la persona en la resposta a necessitats de cura per tal de promoure la flexibilitat i adaptabilitat als contextos, circumstàncies i necessitats específiques, singulars i canviants.
4. Promoure accions per fomentar la dignitat i l'autonomia de les persones des de la lògica de la prevenció.
5. Mostrar el valor positiu de la cura, i contribuir a avançar en equitat en la distribució social del treball de cures, així com en la seva professionalització i dignitat.
6. Impulsar el reconeixement i facilitar suport i acompanyament a les persones que cuiden, de forma professional o no.
7. Enfortir aliances entre l'administració local, les entitats del tercer sector social i les iniciatives comunitàries per impulsar espais de coproducció publicocomunitària en la resposta a necessitats de cures i a la soledat no desitjada.
8. Promoure, d'acord amb el marc de responsabilitats de les diferents administracions, accions d'accessibilitat als espais públics i habitatges, així com d'adaptació funcional de les llars, per garantir un millor exercici de la cura en un municipi que afavoreixi entorns facilitadors de la convivència, la reciprocitat i la cohesió social.
9. Fomentar la participació de les persones implicades en els processos de provisió i recepció de cura per repensar el model d'atenció a les necessitats.
10. Potenciar i ser part activa d'espais de debat, coneixement, intercanvi i treball en xarxa per avançar en posicionament, estratègies i actuacions que permetin millorar la qualitat dels serveis de cures, des de l'equitat i la justícia social i de gènere.
Sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament de 28 de abril de 2022