Quines respostes podem tenir pensant en la natura...som part de la natura o n'estem separades? nosaltres fem natura o ella ens fa a nosaltres? quina és la millor manera de viure a la terra? què és dominar i què és cultivar? El Land Art modifica el paisatge, la Fil·loxera també ho va fer.

Un grup de joves artistes alellenques coordinat per l'artista Isabel Sabaté ha estat preparant una exposició per gaudir-ne durant els tres dies de la Fil·loxera, dialogant amb la natura, les plagues, la nostra petjada i les relacions.

Inauguració: divendres 23 de juliol a les 18.30h a la Plaça de l'Ajuntament, on s'iniciarà un recorregut per les diferents obres instal·lades a la Riera Principal i al Bosquet.

Aquí teniu un tastet de les diferents propostes

PARÀSITS 

"Punt de càrrega analògica" -  Clàudia Toral

 Formem part del paisatge, o en som externs? Aquesta obra és una invitació a connectar amb la quietud del paisatge, que també és dins nostre, fent silenci tot mirant a un altre ésser viu als ulls.

"Ulls" -  Clàudia Toral

La Natura no parla, però veu el que estem fent.

"Buits Presents" -  Clàudia Toral

 Aquesta obra neix arrel de tots aquells éssers estimats que hem perdut en aquest temps estrany de pandèmia.

"Llera" -   Júlia Oliva i Miguel Molina.

Situada a la riera Coma Clara, és una intervenció que vol recordar el que era la riera anteriorment; quan no hi havia asfalt, la riera no estava canalitzada i els joves aprofitaven la baixada de l'aigua per fer més festa i tornar més tard a casa. La riera representava un perill en aquells moments, doncs ningú hi aparcava, tothom sabia que no era segur aparcar a la riera perquè si baixava l'aigua, el cotxe podia acabar al mar. La nostra obra és una experiència en primera persona a peu, i sobre rodes. La idea comença amb l'exageració de l'erosió que fa l'aigua damunt la terra quan baixa, remarcar els sots i fer-ne un petit obstacle per comprendre, sentir i viure, el fet d'haver de passar per un tros de riera "no domesticat". A més de fer recordar a la gent el que era haver de passar per la riera, també volíem reivindicar un espai lliure de vehicles. De segur que hem tingut diferents reaccions, unes molt entusiastes amb una obra amb la que pots interactuar sense límits. I unes altres, amb espectadors conductors, que no els hi ha agradat tant a l'hora d'aparcar. 

"Xarxa" -  Joan Pradell i Clara Duart

Es tracta d'una xarxa feta amb fil de pita, que connecta una sèrie d'arbres del bosquet d'Alella per fer visible la unitat de la natura. Cada arbre està connectat entre ell, si un pateix, el del costat també. És una manera de fer visible les arrels i el món subterrani que hi ha al bosquet. També, s'acaba generant un canvi de percepció en l'espai on, l'humà, ha d'adaptar-se i canviar la seva manera de relacionar-se amb l'entorn del bosquet.

"It crawls" -  Marcel Merlos

Amb aquesta obra es vol donar a entendre com la natura intenta avançar tot i la toxicitat produïda per l'esser humà. Per això, a través de les garres que han sortit del terra, es pot veure com aquestes estan carregades de materials orgànics i plàstics. Sent la representació de quina és la petjada que estem deixant amb el nostre pas per la natura i el mal que fa. Per això, l'estructura simula que vol marxar del bosc, per poder viure sense contaminació. 

"Agonia" -  Marcel Merlos

A través d'un cep mort amb ulls, es vol reflectir com embrutem el medi en el que vivim,  fins i tot sense donar-nos compte, i com la natura va seguint el seu curs i es va adaptant. Demanant-nos que deixem de ser destructives.