En paraules de la poeta M. Antònia Massanet, Cremallera de carn és el “primer poemari de Parcerisa on reivindica el culte a la ferida: saber remenar-la, sucar-hi els dits, fer-ne un lloc on sobreviure.[...] Com un estat de vida intermèdia, com una cremallera de carn o la pell que es descús i la sang, que ho recorre tot, com la vida a les parpelles, com les nits llargues als hospitals, com la pell i tots els seus cants: epidermis, dermis, hipoderma.