Any 1974. L'Ana té 19 anys, viu a Barcelona i és —als ulls de la seva família benestant— una noia rebel. Després d'una fuga nocturna, el seu pare decideix posar-la en mans del Patronat de Protecció a la Dona, una institució especialitzada en «dones caigudes o en risc de caure».

L'Ana és traslladada a Madrid per ser internada en un reformatori regit per monges i sotmesa a un règim disciplinari brutal. Allí mirarà de sobreviure buscant consol i suport en l'amistat d'altres noies en la seva mateixa situació, especialment la de la Sole, una noia de poble amb una vitalitat contagiosa que connecta a l'instant amb ella. Aquesta lluminosa amistat serà el que salvarà a l'Ana.