II PLA LOCAL DE SEGURETAT D'ALELLA 2025-2028 LA SEGURETAT AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE 1. ÍNDEX 1. ÍNDEX ........................................................................................................ 2 2. INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 4 QUÈ ÉS UN PLA LOCAL DE SEGURETAT DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE ........................... 5 CONCEPTE DE SEGURETAT ....................................................................................... 6 MARC LEGISLATIU ................................................................................................. 7 3. METODOLOGIA ........................................................................................ 12 4. AGENTS CLAU IMPLICATS ...................................................................... 18 5. DIAGNOSI DE SEGURETAT DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE ......... 20 5.1. CONTEXTUALITZACIÓ SOCIODEMOGRÀFICA ..................................... 20 5.2. DADES DE SEGURETAT......................................................................... 25 5.3.DEMANDA CIUTADANA DE SEGURETAT ............................................... 47 5.4.OFERTA DE SEGURETAT ........................................................................ 49 5. CONCLUSIONS ........................................................................................ 57 6. OBJECTIUS DE SEGURETAT .................................................................... 60 7. PLA D'ACCIONS ....................................................................................... 62 ANNEX 1 ­ RELACIÓ D'ENTREVISTES ............................................................... 86 ANNEX 2 ­ PARTICIPANTS A LA SESSIÓ D'ENTITATS I CIUTADANIA ................... 86 ANNEX 3 ­ PARTICIPANTS A LA SESSIÓ D'EMPRESA I COMERÇ .......................... 86 PÀGINA 2 PÀGINA 3 2. INTRODUCCIÓ La Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat Pública de Catalunya, estableix la redacció d'un pla general de seguretat per al conjunt del territori català. A més, especifica la necessitat i el procés per a la redacció de plans locals de seguretat, que hauran d'ajustar-se a les realitats municipals. L'Ajuntament d'Alella va ser un dels primers ajuntaments de Catalunya en aprovar el Pla Local de Seguretat l'any 2019, i, un cop finalitzada la seva vigència, prioritza novament la planificació estratègica de les polítiques locals de seguretat. Els plans locals de seguretat s'adapten a la realitat complexa de cada municipi, i permeten donar resposta a les seves necessitats específiques. I és en aquest context d'adaptació a les característiques i exigències de la població total que esdevé clau la incorporació de la perspectiva de gènere i interseccional en el Pla. La percepció de la seguretat i de la inseguretat és diferent en funció del gènere de la persona, pel que caldrà abordar aquestes diferents percepcions amb l'objectiu de que el pla pugui donar una resposta el més adequada i ajustada possible a les necessitats de la ciutadania. A més, cal contemplar en l'anàlisi i redacció del pla, els importants canvis socioeconòmics que estan produint els conflictes armats a Ucraïna i Gaza, i la crisi climàtica i energètica, per establir un marc de reflexió de les necessitats futures en l'àmbit de la seguretat. Per finalitzar, s'han incorporat els principis de l'Agenda 2030 tant en la diagnosi com sobretot en la proposta d'accions del present Pla. Així, s'han integrat en la redacció del Pla els Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment el 5è sobre igualtat de gènere i el 16è sobre pau, justícia i institucions sòlides. PÀGINA 4 En concret, l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 16 té per objecte la reducció substancial de totes les formes de violència., i la promoció de societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells, inclòs el local. Què és un Pla Local de Seguretat des de la perspectiva de gènere Les administracions locals han d'incloure dins el conjunt de les seves actuacions i en tots els seus àmbits d'acció, la perspectiva de gènere. Aquesta és una obligació que de manera transversal, aplica a totes les administracions públiques. Així, el Pla Local de Seguretat d'Alella s'haurà d'elaborar incorporant aquesta perspectiva de gènere i interseccional. Tot i aquesta necessitat formal, el fet d'incorporar la mirada de gènere en el Pla ampliarà la seva visió valorant i actuant sobre les diferències en la percepció i en les necessitats de seguretat que tenim. I és que les necessitats de les dones en matèria de seguretat han estat històricament obviades, relegades o tractades des d'un punt de vista patriarcal a causa d'entendre la seguretat en general des d'una perspectiva masculina. L'alt grau de masculinització dels cossos de seguretat contribueix a que encara avui, persisteixi aquesta situació. Cal remarcar que les persones veuran afectat l'exercici de les seves llibertats individuals si no es senten segures en els espais públics. Per contra, les mesures preses per a una millora de la percepció de la seguretat en àmbits com l'urbanisme, els elements de seguretat passiva o la presència d'agents de seguretat, impacta de manera positiva en el conjunt de la ciutadania. A més, cal afegir que les dones i nenes són majoritàriament les víctimes de la violència masclista als espais privats. I, gràcies a la proximitat que l'àmbit municipal té amb la ciutadania, esdevé vital recollir les actuacions que en matèria de seguretat, es realitzen per fer front a aquesta xacra de la societat. PÀGINA 5 Per donar resposta a aquestes necessitats s'ha incorporat al Pla la metodologia proposada a les següents publicacions: - Guia per a l'elaboració de plans locals de seguretat del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya (2013) - Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere als Plans Locals de Seguretat"1, de la Diputació de Barcelona (2023). Pel que fa la participació de la ciutadania en matèria de seguretat, s'ha incorporat també aquesta mirada de gènere a les dades qualitatives recollides al llarg de la diagnosi. A més, les dades quantitatives han estat desagregades per sexe, sempre que ha estat possible. D'altra banda, la informació qualitativa sobre la percepció de seguretat de la ciutadania i la seva representació, també incorpora qüestions específiques relacionades amb les diferencies entre gèneres. El 2n Pla Local de Seguretat de l'Ajuntament d'Alella, 2025-2028 té un caràcter transversal i participatiu que incorpora la perspectiva de gènere i interseccional. Concepte de seguretat El concepte de seguretat que s'ha observat durant la redacció d'aquest Pla és descrit en la Llei 4/2003. Així, s'inclou en el camp de la seguretat: La seguretat ciutadana (policia i seguretat privada) Inclou la protecció de les persones i béns i el de policia administrativa, normalment amb activitats comercials o d'un altre tipus que poden perjudicar tercers o el medi ambient. La protecció civil Incloent per tant els plans en aquest àmbit. La prevenció d'incendis i els salvaments Parlaríem també d'emergències. S'han d'incloure els serveis de bombers i els d'emergències mèdiques. El joc i els espectacles 1 MORENO TRIGUERO, B., MICÓ PERALTA, A. y HERNÁNDEZ MORENO, S. (2023). Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere als Plans Locals de Seguretat. Barcelona: Diputació de Barcelona. PÀGINA 6 Tenint en compte els esdeveniments de mig i gran format que es puguin organitzar. El trànsit Establint per tant en la seguretat viària un dels pilars també dels plans locals. S'han contemplat de manera especial aspectes com la convivència i el civisme ja que, malgrat no ser realment elements de seguretat, si que són una de les principals causes de la percepció d'inseguretat per part de la ciutadania, i afecta l'ús de l'espai públic i la imatge de l'entorn en moltes ocasions. A més, cal prestar especial atenció a les qüestions de major incidència en dones i infants, com per exemple la seguretat en les llars. Per últim, també s'ha prestat especial atenció a les dificultats específiques que pot presentar el municipi. Marc legislatiu Llei 4/2003, del 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya La present llei té per objectiu l'organització del sistema de seguretat pública de Catalunya. Al llarg del seu redactat defineix el paper i la coordinació dels actors que intervenen en la seguretat, tant públics com privats. És destacable el paper que atorga tant a ajuntaments i juntes locals de seguretat com a la pròpia ciutadania en la matèria. També indica que l'aprovació del pla local de seguretat haurà de realitzar-se dins de les juntes locals de seguretat de la ciutat respectiu. Llei 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de gènere Llei estatal que manifesta la problemàtica social de la violència masclista, més enllà de la privacitat de la llar, essent el símbol més representatiu de l'existent desigualtat a la societat occidental. És molt rellevant aquesta Llei perquè fa explícita la definició de violència de gènere exposant que és una violència dirigida vers les dones per el fet de ser-ho, considerades pels seus agressors mancades de drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. PÀGINA 7 És l'Article 2 el que fa referència a la garantia de drets laborals de conciliació per a víctimes de violència masclista. En aquesta línia, l'Article 21 del capítol II està dedicat en la seva totalitat als drets laborals i de Seguretat Social de les treballadores víctimes de violència de gènere. Així, manifesta la necessitat d'incidir en la seva erradicació des dels poders públics, els quals són obligats a prendre mesures d'acció positiva per a fer reals i efectius els drets de les dones. Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes Aquesta Llei neix per a combatre totes les desigualtats envers les dones que es donen en tots els àmbits, com la violència de gènere, la discriminació salarial, la mala conciliació laboral, personal i familiar i la poca presència femenina en espais de presa de decisions. Un dels punts clau d'aquesta llei és que implica un reconeixement explícit de les desigualtats existents a la societat i, per tant, la necessitat d'implicar tots els poders públics per combatre-les i promoure la igualtat real i efectiva. Cal destacar que, en relació a les Administracions Públiques, estableix com a criteris d'actuació, entre d'altres, garantir la igualtat efectiva en l'accés a l'ocupació pública i en el desenvolupament de la carrera professional, facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sense que afecti a la promoció professional, fomentar la formació en igualtat, presència equilibrada en els òrgans de selecció i valoració, mesures efectives de protecció davant l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe i eliminar qualsevol discriminació retributiva directa o indirecta. Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista La llei 5/2008 ve motivada per la constatació de que les conductes i abusos envers les dones persisteixen en la societat. El seu articulat distingeix les diferents formes de violència masclista classificant-les en física, psicològica, sexual i econòmica. I també analitza els àmbits concrets en els que tenen lloc. Exposa les actuacions realitzades en l'àmbit municipal i la importància i destaca l'obligació de les persones professionals públiques d'informar de situacions de risc o d'evidència de violència masclista. A més, estableix les competències que els municipis tindran en la matèria, tenint en compte també el paper de la Guàrdia Urbana i les entitats de dones en aquestes situacions. PÀGINA 8 Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern L'objecte d'aquesta Llei és donar un impuls dins de les administracions públiques del país per a un canvi cultural. Amb aquest plantejament es dota a la ciutadania de major informació i coneixement sobre l'organització interna dels organismes públics, així com dels processos de pressa de decisions i els compromisos econòmics que comporten. Tots els plans que es realitzin segons una norma o Llei han d'aplicar aquesta transparència per tal de donar compliment a aquesta legislació. Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes La igualtat entre dones i homes és un dret fonamental i una necessitat essencial en una societat democràtica moderna. Malgrat aquest principi, s'ha de reconèixer que no és una realitat que es doni a la pràctica, doncs persisteixen encara desigualtat polítiques, econòmiques i culturals. En el marc d'aquesta manca de drets reals es desenvolupa la Llei 17/2015, que tracta diversos àmbits amb la intenció d'assolir una igualtat efectiva. En matèria de seguretat dota als ens locals de Catalunya de funcions específiques de sensibilització, en les accions entorn de la prevenció i actuació envers les violències masclistes i en l'urbanisme. Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient Dins del conjunt de mesures legals diverses incloses en aquesta Llei, se n'incorpora una que afecta el funcionament dels processos selectius de les Policies Locals. En concret, determina reserves específiques per assegurar la progressiva incorporació d'almenys un 33% de dones dins les plantilles de les Policies Locals. PÀGINA 9 Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista La llei 17/2020 és una ampliació, reforç i actualització de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que fa més àmplia i garantista la protecció de les dones víctimes de violència masclista. A més de la violència física, psicològica, sexual i econòmica, aquesta Llei afegeix quatre tipologies més de violència masclista: Violència obstètrica i vulneració dels drets sexuals i reproductius. Violències digitals: xarxes socials, suplantacions d'identitat, publicació de fotografies sense consentiment, etc. Violència de segon ordre: la que s'exerceix contra les persones que ajuden a les víctimes de violència masclista. Violència vicària: la que s'exerceix contra les filles i fills de les dones víctimes de violència masclista. Es regula també la violència institucional com a àmbit, amb l'especificació que la dita violència es pot causar tant per acció com per omissió, i introdueix la definició de consentiment sexual, el qual es fica com a requisit essencial la necessitat de voluntat expressa. Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació L'objecte d'aquesta llei és garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i erradicar qualsevol actuació o comportament que pugui atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió. Contempla setze àmbits d'aplicació material, un d'ells, el dels cossos i forces de seguretat. La llei estableix l'obligatorietat de respectar el dret a la igualtat de tracte en llurs actuacions i evitar-hi qualsevol forma d'abús o de discriminació, i prohibeix comportaments com l'ús de criteris racials, d'origen